FESTA MAJOR DE SANT LLORENÇ 2023

 

----FOTOS CEDIDES PER: Òscar Sierra, Núria Llorens, Marc Barrera, Marta Romero, Ivan Rofes, Laia Llorens, Albert Llorens, Jordi Sierra.

Lluny de cap celebració, el poble va estar de dol tres dies degut a la mort del Rafel Rofes el dia 5. Així els tres primers actes de la festa major es van suspendre, entre ells la 30a trobada de gegants de la colla. Un decés que ens ha tocat a tots de molt a la vora. Descansi en pau!

La festa major en si doncs va començar el dimarts dia 8 amb dos actes: el Correfoc i la Xaranga. A les 22:30h, quan es van apagar els llums del poble, el grup de diables de l’Espluga ens va oferir un espectacle de foc impressionant, primer a la plaça i després pels carrers. Realment, aquest fou un dels correfocs més vistosos que s’han vist al poble, no només per la vestimenta i els personatges que duien a terme l’actuació sinó per les figures atrevides que feien. Al final, es fongué la percussió dels Diables de l’Espluga amb els músics de la Xaranga, que a partir de llavors agafà el relleu de la festa fins passada la mitja nit. Així, tocats per la seva música, la gent es va deixar portar pel ritme de la música. Lentament els vàrem seguir carrers amunt i avall en un cercavila breu per acabar l’actuació de nou a plaça. Va ser una passada resseguir tots els temes de moda en versió passacarrers d’avui i temes de sempre. 

 

El dimecres 9, la tarda va estar dedicada a la canalla de la mà de Judit Robert. A l’àrea de lleure, La nostra estimada autora local va explicar el seu conte nou "Tinc un grill al meu jardí que no em deixa ni dormir". En el relat va comptar amb la participació de tota la canalla. I com que els grills són animals de la bona sort pels orientals, vam aprofitar per explicar el conte coreà "Els ventalls màgics" i vam fer uns ventalls de papiroflèxia. A continuació després explicàrem el conte japonès "El test buit", després del qual vam acabar plantant una llavor màgica. Es va acabar la sessió amb berenar de coca i xocolata per a tothom.

 

Havent sopat, a les 22:30h, a la sala del ball, la companyia amateur “Rialles” de Vilanova d’Escornalbou ens va oferir l’obra “Vert, oirt i callart”. Una text escrit a diverses mans pels components de la mateixa colla que brillantment han sabut ajuntar. En ella, són capaços d’introduir temes com la infidelitat, les relacions entre persones del mateix sexe, les diverses cares que poden tenir les persones -algunes ben amagades- o el fet d’aprofitar-se de la gent gran. Tot tractat amb bon humor! I lo curiós del cas és que al final el que ens pensaven que seria no és; només una cosa: que l’amor no entén de sexes. En un final apoteòsic, l’amor venç a la infidelitat i la gent gran resulta que és més intel·ligent que les dues filloles que el volen enredar.

 

El dijous dia 10 va ser el dia gran de la festa major: el dia de la festivitat de Sant Llorenç. A les 12h del migdia assistirem a la missa en honor al sant, de la mà de Mossèn Carlos. En el sermó vam tornar a recordar el que la història ha explicat del nostre patró. Va ser cremat viu i pel es veu l’home va suggerir als seus martiritzadors que el giressin perquè quedés ben fet per l’altra part també. Un exemple de fermesa i creença forta en Déu. Acabada la celebració, amb una xafogor insuportable, vam treure Sant Llorenç en processó pels carrers del poble, amb una especial petició que ens dugui aviat pluja al poble. De nou a l’església, vam venerar la relíquia als peus de l’altar mentre cantàvem els goigs.

 

Abans de les 19:30h el grup “La catalana xou” inicià el ball de tarda. El cel lentament s’havia anat tapant i hi havia fins i tot boira, tot ben acompanyat d’una xagofor enganxifosa. La pista del frontó es va omplir de veïnes i veïns, amigues i amics per gaudir de la festa. Al portal de les antigues Escoles hi havia la barra, essent portada pel Bar El Casal. Així les parelles van donar tots els tombs que van voler seguint els ritmes dels temes de l’orquestra. Just quan portàvem una hora d’actuació, arribà el moment més emotiu en forma d’homenatges. El primer va ser als cinc alcaldes encara vius que han exercit en democràcia: el Rafel Rofes, l’Engelebert Rofes, el Marcel Rofes i el Jordi Sierra. El segon però i el més sentit va ser ofert al Mario Rofes. Aquesta propera tardor es jubila del càrrec, de manera que va rebre un merescut homenatge no només amb la seva família sinó davant de la gent del poble. 

 

Llavors vam fer la foto de poble al mig de la pista aprofitant el moment de màxima afluència del ball.

 
Havent sopat l’orquestra va oferir una segona part del ball -ja de nit- que es va allargar fins quasi les 3h de la matinada. El pernil va tocar a l’Anna Peñuela. En aquesta segona part el protagonisme va ser més per balls de manera individual i no pas en parella, amb dos moments maquíssims: la conga multitudinària i el ball del fanalet. La nit va acabar amb música enllaunada, mentre els música recollien.

 

La tarda del dia 11 d'agost, a la plaça Sitjar els més petits van xalar amb jocs tradicionals tals com carrera de sacs, el joc del mocador i el de la cullera i l'ou, o la trencada d'olles de test. Tot i  l'esperit competitiu el més important fou veure l'alegria als ulls de la canalla.

 Mentre els jocs arribaven al tram final, a la pista es començava a veure el fum de la brasa. I és que calia tenir un bon braseral per coure bé les sardines. A les 21h, a la pista tot estava a punt per celebrar la sardinada popular; pa amb oli i sardines, gelats i cafès per a tothom, heus ací el menú. Es va poder repetir les vegades que es va voler. A quarts d'onze, coincidint amb el flamejat de les olles amb el rom, el grup Balandra de Reus inicià el seu repertori d'havaneres i cançons tradicionals des de l'escenari muntat de cara al mar. Quan el rom va estar prou cremat es va procedir a degustar-lo a la mitja part. Estava boníssim! En el tram final escoltàrem els millors temes, tals com 'La bella Lola', 'El Canó de Palamós' o 'El meu avi'.

 

La nit del dissabte 12 d'agost es va fer la màgia de nou a Colldejou; 100 anys després es va tornar a sentir la Jota del nostre poble, tres anys després d’investigacions fetes pel Centre Cultural. A partir de les 22:30h, el grup Factoria Folk va començar el concert a la plaça Sitjar. Després d'interpretar un grapat de temes per anar obrint boca i escalfar l'ambient, ensenyant-nos moviments i danses, va arribar el moment clau. La Xell Gaya ens va explicar la història del ball de coques i la jota de Colldejou. De nou les notes de la mateixa es van tornar sentir a plaça, convertint el moment en altament emotiu. Llavors es van treure les coques rodones per ballar en parella i es va repartir coca entre els assistents, que així mateix, acompanyant-ho tot plegat amb vi ranci i moscatell. La imatge més bella fou veure com les diferents generacions de colldejouenques i colldejouencs s’agafaven de les mans per ballar plegats aquestes danses tradicionals dels nostre folklore. Tant de bo la Jota quedi incorporada com un ball més de la festa.

 

A la mitja nit, al frontó va començar la sessió de Dj. La pista es va anar omplint amb gent de diferents edats fins ben entrada la matinada. Hi va haver cançons per a tots els gustos i és que calia acontentar les diferents sensibilitats i les diferents edats de la gent que era a la pista. Una vegada més es va corroborar que els temes de l’estiu 2023 han estat el “Coti per Coti” dels tiets o el tema que la Shakira va dedicar al Piqué.

 

A la tarda del diumenge 13 es van jugar els partits de futbol a la pista poliesportiva. Es van jugar tres partits. En el de categoria infantil van quedar 5-3. Pel que fa al partit dels adolescents el resultat fou de 3-1 i finalment, en el partit de solters contra casats la victòria fou pels solters en la tanda de penals, després d'empatar a 1 en el temps reglamentari.

 

A la nit, de nou al frontó, el grup 'Vives Veus' ens va oferir una sessió de ball amb un grapat de cançons de tots els temps fins a tocar de les 3h de la matinada.

 

El dia 14 visquérem un dels actes més potents de la festa major: la fideuà i el Bingo. A la Sala del Ball, les i els Xefs van anar preparant tots els ingredients necessaris. Lentament la fideuà es va anar gestant i l’oloreta sortia cridanera finestres avall cap al frontó. N’hi havia ganes! Amb un bon esforç uns voluntaris van baixar la dues paelles des de dalt de la sala fins a baix i per fileres es van anar repartint els plats. Primer de tot vam degustar els fideus, acompanyants d’allioli i amanides. Després dels postres, el protagonisme el va agafar el Bingo que va repartir sort entre els assistents. 

 

L'endemà la festa es tancà amb el cinema a la fresca.

Gràcies a l’Ajuntament i al Centre Cultural pels actes que ens van proposar. I gràcies a totes i a tots que amb el vostre treball ho feu possible!