Vet aquí que un vespre del mes de febrer un poblet del Baix Camp va celebrar el Carnestoltes. Música pels altaveus des de les 18:30h de la tarda fins a les 20:00h i moltes ganes de compartir una estoneta més enllà dels drames de cada dia. Els més agosarats, per no perdre el costum, es van disfressar i van enviar les fotos dels seus ‘atuendus’ perquè fossin penjades a la revista local i així tenir un record ‘conjunt’ des de la llunyania, però tenint el comú denominador del poble. Aquí en deixem un recull.
A toc de pito Sa majestat ‘Covid-Simón’ va aparèixer a la plaça entre una gran pitada dalt del carro municipal. Calia que des de les cases sabessin que el rei del Carnaval al poble havia arribat. Papers en mà, la seva missiva fou llegida amb gran displicència.
Colldejouenques, Colldejouencs!
En aquest temps de lluita
Contra virus i estranys confinaments
Cal girar la truita
Per alliberar les nostres ments.
El temps acuita
Cal més alegria, festes i bons vents
Expressem més els nostres sentiments
Per molt que això ens costi una multa
Què vol dir que ho prohibeixen tot?
Des d’aquí diem que no!
Que no hi haurà cap constitució
Que no ens permeti cremar el ninot
Ni molt menys cap lladregot
-Com aquest ninot del borbonot-
Que ens birli la nostra festa!
Ja n’hi ha prou de submissió
N’estem farts d’estar engabiats
I que ens diguin el que volen de veritat
Ens volem callats, acatant i parats
I pagant els ‘tinglados’ d’aquests rics desgraciats.
Han trobat una bona fórmula
Per carregar-se vells desamparats
I Estalviar-se així les seves pensions
Ja n’estem fins als mugrons
De procés, colaus, trumps, covid i eleccions
Després de tots aquests ‘marrons’
De demanar-nos el vot teniu els collons?
I és que s’ha te tenir molta barra!
Després que us hagueu pixat a la nostra cara!
Ai governants;
Amb valtros si que estem arriats!
Calen guillotinar molts caps
Topareu amb una gent que segur que us atura!
Ocuparem carrers i places
Deixarem de ser uns plegamantes
Ens desbordarem amb festa i alegria
Que de 4 quatre dies consta la vida!
A Celebrar doncs el carnestoltes!
Visca el confinament comarcal’
AI, vull dir: visca el carnaval!
Veritats com a punys i més en la jornada de reflexió just abans de les votacions a la Presidència de la Generalitat. Una vida molt efímera si! Al cap d’una estona, el Carnestoltes va ser consumit per les flames al mig de la plaça. Quedàvem doncs exorcitzats de virus i de corones, de Simons i Argimons, de polítics inútils i de males vibracions.
A l’espera doncs de temps millors Bon Carnaval!