Lentament, el Nadal també ha arribat a casa nostra. La Marató ve a ser com una mena de pas previ a les festes. Enguany vam anar a col•locar un pessebre a la roca foradada de Llaberia, per donar-hi la benvinguda.
Llums als carrers i les places, amb la senya de l’estrella d’Orient penjada al campanar. I en aquests dies de recolliment, el record i la reivindicació han estat ben presents en forma de llaços lluminosos grocs i llaços grocs a l’arbre i les baranes. No oblidem la situació d’injustícia en la que estem sumits des de la sentència als presos polítics. Per ells serà el tercer Nadal sense poder ser a casa amb les seves famílies.
A la nostra plaça s’hi ha col•locat un gran arbre de Nadal, ben il•luminat i al costat un tió ben gran i ben maco per ser cagat el dia 28.
Mentrestant, les cases igualment s’han anat engalanant seguint la tradició. Encara hi ha molta gent a Colldejou que fa uns preciosos pessebres amb materials naturals que es van a buscar al bosc; com s’ha fet sempre. Fulletes, rames, troncs... qualsevol cosa és vàlida per donar realisme i autenticitat als pessebres de la vila.
|
Ca l'Anton |
|
Pessebre Ca la Rosa Maria |
|
Muntatge pessebrista de la Magda i el Joan |
|
Pessebre i motius Francisca i Tomàs |
|
Pessebre de la Maria del Carme i Conrado |
|
Pessebre Xell i Isaac |
Bonic és entrar a les cases i contemplar-los en silenci. Un dels més típics és el que es fa dins de la mateixa església. Té unes figures molt boniques i grans!
I així, amb les darreres compres de darrera hora hem arribat a la nit de Nadal; res de ‘nit bona’ com alguns despistats encara diuen. Ha anat bé aquesta mena de pont que hi hagut entre el cap de setmana i Nadal. Molta gent ja ha arribat a Colldejou per passar-hi més que unes hores, uns dies.
El dimarts a les 18h la cita ha estat a l’església. Mossèn Milio ha oficiat la Missa del gall (diuen els entesos que si és abans de les 24h s’ha de dir del ‘poll’; caram). Ofici, lectures, pau, comunió i abans de marxar a adorar el nen Jesús. I un missatge molt clar: recordem-nos-en dels més pobres i més desgraciats i si en tenim ocasió ajudem-los.
I bé, entre pitos i flautes ens hem plantat al sopar de Nadal. Cadires, taules, menjars... amunt i avall! Calia tenir-ho tot ben preparat per l’hora de sopar. Estovalles a la taula i pica pica ràpid, que el que interessa ve després: fer cagar el tió. És el moment de la canalla, sobretot dels més petits. Com xalen i com fan xalar els més grans de la casa. Bonic és que les nostres famílies mantinguin a aixopluc de la Mola i Llaberia aquesta tradició. A escalfar els bastons doncs i a picar amb aquella alegria que només un infant pot transpirar. I regals, i picar i regals... I per acabar la nit sessió de torrons, neules, polvorons, cava i el que faci falta. I una llarga tertúlia fins que la matinada t’avisa que ja és hora d’anar a dormir.
Així hem arribat a un dels dies més bonics pels més petits que s’han viscut al poble des de fa uns anys. El tió gegant de la plaça ha cagat per primera vegada xuxes per a tothom. Primer però ha calgut anar a remullar els bastons a la font. Amb les verdugues a punt, un primer grup amb els més petits ha fet cagar el tió. Cançó que pocs d’ells se sabien -més els grans, clar, l’han cantada- i a terra per recollir el saquet de xuxes de la panxa del tió. Després ha estat el torn dels més grans i finalment d’un grup heterogeni de gent. Acabada la ‘cagada’ els protagonisme a la plaça l’han agafat els patges, que han arribat des del carrer de Baix. S’han assegut i han anat rebent les cartes. A l’hora de fer-se les fotos amb els patges hi ha hagut moments ben divertits amb la canalla. Qui ho ha volgut ha escrit desitjos per ser penjats a l’arbre de Nadal en llaços grocs ben reivindicatius.
La vesprada l’hem acabat uns anant a missa i els altres a l’ajuntament vell per veure la magnífica peli ‘Klaus’.
El cap d’any s’ha fet present el 31, just coincidint amb el tancament del bar i la reobertura amb el nou inquilí Juanjo. Un altre cop s’han preparat menús una miqueta especials per acomiadar el 2019 i donar la benvinguda al 20. Canvi de dècada! Havent sopat, amb un fred en augment, la gent s’ha congregat a la plaça per passar plegats els darrers instants de l’any. L’ajuntament ha repartit raïm per a tothom i cava, i just al punt des les 24h el campanar ha fet evident el traspàs. Felicitacions i abraçades, i aquell record encara que sigui fugaç per aquelles persones que ja no hi són. I res; cap al bar. El Juanjo ha obert les portes del Casal i hi hem passat una bona estona i més, a l’haver muntat els llums, la taula de so i els altaveus. Musiqueta i bon rotllet per començar l’any!
Finalment, les festes les hem tancat amb un altre dels moments màgics del Nadal: l’arribada dels Reis de l’Orient al poble, tal com van prometre els patges el dia 28 de desembre. Han arribat i han estat rebuts pel poble de Colldejou amb gran alegria. Primer han passat per l’església on han estat rebuts i beneïts. I després, amb gran emoció, han baixat fins al Casal per acomplir els desitjos que s’havien escrit a les cartes reials.
|
Fotos cedides per Montse Mestre |
|
Fotos cedides per Joan Espantall |
Així s’ha posat el punt i final a les festes de Nadal, amb els nens acabant de jugar amb els presents entregats, mentre la boira ha seguit saltant per damunt de les nostres muntanyes en un dels anticiclons més llargs que es recorden dels darrers temps.
BON ANY 2020!