Passades les 12h del migdia ens hem trobat a l’Ajuntament vell per commemorar el dia de la dona treballadora que s’ha celebrat aquest passat dia 8 de març.
La primera part de l’acte ha estat la inauguració de l’exposició ‘La lluita per l’oportunitat de viure’. A la primera planta de l’ajuntament vell hi havia tres seccions repartides en sengles panells. En elles es repassava el paper que ha tingut la dona des de temps de la República, passant per la Guerra Civil, el Franquisme i la Democràcia. La República va ser un punt de partida pel reconeixement de les llibertats i de la igualtat de la dona. De fet per primera vegada la dona va poder votar i va ocupar càrrecs de rellevància com alcaldies. La Guerra Civil i el Franquisme van truncar l’aspiració democràtica en tots els aspectes, sumint Espanya en una fonda negror del que les dones no se’n van escapar. De nou es van imposar uns rols anquilosats en el passat, veritables lloses que no van fer altra cosa que anul•lar les aspiracions lícites de la dona. Amb la mort del dictador la transició va ser molt lenta i feixuga. I així fins els nostres dies quasi bé, on les coses evidentment es podrien fer molt millor del que es fan i en el que les dones han anat escalant lentament aquesta mena de muntanya que és la societat de la igualtat de drets i llibertats vers l’home. Una exposició realment interessant repleta de fotos icòniques, lemes, frases i cartells de les aspiracions de les dones. Moltes d’elles posen la pell de gallina pel simples que són, tals com: ‘Volem caminar tranquil•les’, ‘Amnistia per a les dones’ o ‘Plaer és un dret’.
En la segona part de l’acte hem llegit la declaració oficial del dia de les dones que ara us reproduïm.
No naixem feministes; podríem dir, adaptant la icònica frase de Simone de Beauvoir, que arribem a ser-ho. Aquest esdevenir feministes no és necessàriament un acte conscient ni passa per haver llegit tota la producció teòrica dels darrers tres segles contra la normalitat patriarcal. Ni tan sols passa per conèixer la lluita de tantes dones que ens han precedit per aconseguir els drets que tenim avui.
De fet, el patriarcat s’ha ocupat d’invisibilitzar-les, de fer caure en l’oblit les seves aportacions. És més, el patriarcat ha treballat de manera incansable per escarnir i reprimir les feministes que l’han desemmascarat. I ho ha fet amb un objectiu molt clar: que reneguem del moviment sociopolític que lluita per acabar amb aquest sistema d’opressió i perquè ens incomodi identificar-nos com a feministes.
Però ni així s’ha sortit amb la seva. Ens fem feministes perquè ens neguem a acceptar com a normals les desigualtats, les discriminacions i les violències que condicionen la nostra vida, la de totes les dones.
Que no et sembla normal cobrar menys per la mateixa feina o que els treballs més feminitzats estiguin més precaritzats? Feminista. Que no et sembla normal que les dones carreguem amb la major part del treball domèstic i de cures, que no ens quedi temps per a nosaltres mateixes i que la societat ens eduqui per creure que ho fem com un acte d’amor i d’empatia natural? Feminista. Que t’irrita que s’identifiquin els colors i les joguines amb el gènere dels infants, o que certs esports s’associïn amb les dones i altres estiguin marcats com a masculins? Feminista.
Que t’indigna que s’imposin uns cànons de bellesa irreals que posen en risc la nostra autoestima i salut o que la publicitat cosifiqui les dones i hipersexualitzi les nenes? Doblement feminista. Que et sembla intolerable que la menstruació o la menopausa encara estiguin envoltades de tabús i que els productes menstruals no siguin gratuïts? Fe-mi-nis-ta.
Si t’exasperen les taules, tertúlies i cartelleres sense cap dona i ja et cansa l’excusa que no n’han «trobat» cap. Si estàs farta que et preguntin quan seràs mare, o per què no has volgut ser-ho, o que et diguin com has d’exercir la maternitat. Feminista. Si creus que sense educació sexual no hi ha relacions igualitàries i respectuoses basades en el consentiment. Tu ets mooooolt feminista.
Si et rebel·la que a la feina et tractin de nena, que es qüestioni la teva vàlua professional o que s’escampin rumors sobre favors sexuals quan ocupes un lloc de responsabilitat, ets feminista. Si t’enerven els comentaris no desitjats sobre el teu cos o que et xiulin pel carrer. Si estàs farta dels imaginaris del terror sexual que limiten la teva llibertat i l’ús de l’espai públic, mentre que la major part dels agressors sexuals són coneguts de l’entorn més proper. Clarament feminista.
Si estàs fart que t’imposin una masculinitat que es mesura sovint a partir de l’agressivitat, ets feminista. Si vols expressar lliurement les teves emocions, ets feminista. Si creus que ser gelós, controlador i possessiu no té res a veure amb l’amor; també, feminista. Si comparteixes les tasques domèstiques i de cures, acompanyes les teves criatures a la consulta mèdica o et preocupes de saber quin dia fan gimnàstica a l’escola i els prepares la bossa; fe-mi-nis-ta, sí. Si rebutges les bromes masclistes i no estàs disposat a tolerar que cap amic teu faci el «bavós» quan sortiu de festa; feminista, és clar. Si assumeixes el compromís actiu de combatre el masclisme, cada dia, en tots els espais; que sí, que ets feminista. I no ho ets perquè tinguis mare, germanes o filles. Ets feminista simplement perquè et resulta insuportable la normalitat patriarcal.
Com diu Angela Davis, hem de deixar d’acceptar les coses que no podem canviar, i canviar tot allò que no podem acceptar. Ens necessitem totes i tots per fer possible la normalitat feminista a les famílies, els centres educatius, els llocs de treball, els espais d’oci, les associacions i les institucions polítiques. A tot arreu! Una normalitat feminista que també ha de ser antiracista, transinclusiva, sense discriminacions per raó d’orientació sexual, d’edat, de classe social, de nacionalitat o de discapacitat, perquè els feminismes són justícia global.
No importa quan t’hagis sumat a aquest sentit comú feminista. En els feminismes, tot és començar!
En la tercera part, hem denunciat en forma d’escrit damunt d’una enganxina situacions que ens han semblat discriminatòries per a la dona. Uns escrits que hem anat traient de l’urna en els que s’havien dipositat per ser llegits en veu alta. Molts d’ells ben a prop de casa nostra. Com per exemple que la dona se senti obligada a fer de cuidadora, o netejadora, que es vegi discriminada a la feina, que cobri menys, que se la jutgi per ser mare o no, que se la discrimini, o que estigui sotmesa a un maltracte constant encara que sigui vocal ect En acabat els hem enganxat en un panell titulat "La bústia de les desigualtats" que serà exposat a l’entrar de la botiga perquè entre tots en siguem més conscients de les injustícies que s’han de viure.
Finalment, ha arribat la darrera part. Mentre fèiem un pica pica hem obert un interessant debat a la sala per seguir denunciant i posant els punts sobre les ís.
S’ha recorregut un tram del camí però encara queden molts quilòmetres per assolir la plena igualtat i l’absoluta llibertat de les dones. Lluitem-hi! Només així podrem ser més dignes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada