Lo Collet Digital: 5 ANYS DEL REFERÈNDUM DEL 2017 011022

Aquest vespre de dissabte al poble hem commemorat la memorable jornada viscuda l’1 d’octubre de 2017. Aquell dia a Colldejou, gràcies a l’esforç de les seves ciutadanes i ciutadans, vam defensar les urnes i vam votar. I no només va votar la gent del poble sinó que a l’urna de Colldejou van votar fins a 394 persones. Felicitem-nos-en!

Aquest era el programa previst organitzat pel CDR de Colldejou.

I si; just acabada la missa ens hem citat davant de l’Ajuntament vell per reviure aquella inoblidable jornada. L’acte ha estat obert amb el Cant dels Segadors.

A continuació hem llegit de viva veu un manifest que ha redactat el CDR local, allunyat de partidismes. La idea és ben clara: no ens faran perdre el que sentim. Volíem i seguint volent la independència del nostre poble. Aquí us reproduïm el text íntegre.

Avui fa cinc anys que vam votar en el Referèndum per la Independència de l’1 d’octubre de 2017. En un acte de Democràcia increïble el poble va voler votar i va votar. Ens vam organitzar perquè hi hagués paperetes i hagués urnes. Hi va haver cens, hi va haver Meses electorals. I el més important, tot i les amenaces del govern del PP, vam defensar les urnes i vam votar. Cinc anys després és evident que el poble va arrossegar la classe política governant a tirar el Referèndum endavant tot i les reticències d’alguns. Va ser el poble que va posar les urnes, el que va rebre les garrotades i el que va votar. El temps ha demostrat que els polítics no tenien res preparat més enllà de les votacions. Els resultats van ser molt clars. El Sí va guanyar al No per àmplia majoria. Llavors era quan la classe política havia de fer el seu paper i proclamar la República Catalana però es van fer enrere. Esperem que algun dia sapiguem el perquè. El govern d’Espanya i la Justícia espanyola van fer el seu paper que no és altre que reprimir, jutjar i posar-nos la por la cos. Segur que molta gent no farà un pas enrere però molta altra ha caigut per aquesta tenalla, per aquesta coacció. Hem tingut presos polítics i més de 3000 represaliats per manifestar-se i plantar cara a aquest sistema neofeixista espanyol. Cinc anys després, la majoria ens sentim rars, en una barreja de sentiments entre frustrats, enganyats, abatuts, atemorits... Tanmateix, tot i haver desistit de comprendre el que fan els polítics, el sentiment no ens el faran perdre. Volem ser el que érem abans de 1714 i de la Guerra de Successió. Volem ser lliures i decidir el que ens doni la gana, sense haver de dependre del que ens puguin dir des de les Espanyes i des dels seus Tribunals inquisidors. Mai ens faran renunciar al que som: CATALANS. I CATALÀ no ho és aquell que viu i treballa a Catalunya com ens van voler vendre anys enrere. Ser CATALÀ és un sentiment, és una aspiració, és un fet diferencial, és defensar una llengua i una cultura mil·lenàries i és aspirar a aconseguir la Llibertat de poder ser lliures. Falten més Pau Casals!

Aquells dies previs a l’1 d’octubre al poble es va fer molta feina. Es va vetllar perquè l’urna arribes al poble i restés ben amagada en un lloc segur igual que les paperetes. Aquella nit va costar dormir i és que les amenaces que no ens deixarien votar eren ben evidents. Ben d’hora, encara de nit, ens vam llevar colldejouenques i colldejouencs de totes les edats i vam anar a l’Ajuntament a fer pinya perquè es pogués constituir la Mesa electoral. I és ca constituir. I la gent no va marxar a casa sinó que es va quedar a la sala a fer pinya en vistes al que podia passar. Es va obrir la mesa electoral i les veïnes i els veïns van començar a poder votar. Així van arribar els primers problemes. Començaven els boicots en el cens. Ens rebotaven d’una pàgina a una altra i anaven caient. Altrament de nou tornàvem a començar. Teníem la tele posada i així vam veure atònits com començaven les càrregues a Sant Julià de Ramis. La sala va bullir entre la indignació i la sorpresa. I al cap d’una estona es va implementar el cens universal. Ens arribaven notícies que tancaven centres electorals però a casa nostra vam poder seguir votant amb certa normalitat. Arribava el migdia i just davant de l’ajuntament vell vam habilitar focs perquè la gent es pogués coure el menjar que volgués. Hi havia taules i cadires. Arran del tancament dels centres electorals va córrer la veu que es podia pujar a votar a Colldejou, de manera que des del migdia fins a primera hora de la tarda va pujar a casa nostra un munt de gent per exercir el seu dret de vot. Al carrer fins i tot es va formar una bonica cua. A tocar de les quatre de la tarda ens vam assabentar de les càrregues policials a Mont-roig de manera que vam acordar el tancament de la mesa electoral. Amb la por al cos vam recollir els focs i les taules i ens en vam anar a la plaça tots plegats a la barana. Hi havia rumors que la policia pujaria al poble. Es va repartir coca i vam restar a l’espera que pugessin els cossos policials. Gràcies a Déu no van pujar. Ja a casa, en veure les imatges que va deixar la jornada, ens va quedar el cor molt més reconfortat amb la força que té el poble.

Resultats del Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017 a Colldejou

VOTANTS: 394

SI: 384

NO: 5

BLANCS: 4

NULS: 1

Després de l’apassionada lectura s’ha procedit a la segona part de l’acte. A la façana de l’Ajuntament vell hi romandrà per sempre el cartell amb la gent que va pujar a votar i un altre amb el lema ‘vam votar, vam guanyar’.

A continuació, hem pujat a la primera planta de l’Ajuntament vell. Allà hi havia preparada una exposició amb un recull de les millors fotos del dia del Referèndum. Mentre assaboríem el pica pica a base de patates, olives, avellanes i begudes, també s’ha visualitzat el vídeo ‘Colldejou 1 d’octubre de 2017’.

Havent sopat, ens hem retrobat a la sala de l’Ajuntament vell per veure plegats la gran peli ‘Alcarràs’. Pels que estimem el camp i la terra una veritable oda al món de pagès Tant de bo la pel·lícula faci reflexionar als governants, avui en dia massa allunyats del món rural.