LA CRÒNICA DE LA TROBADA ....
Sense cap mena de dubte aquesta serà una trobada que recordarem molts anys, per la pluja que sobtadament va caure a mitja tarda i sobretot per la imatge de la gran ballada final a la plaça 1 d’octubre amb totes les colles participants.
Just al punt de les quatre vam passar pel punt d’informació per recollir els tiquets del sopar i el cartell d’identificació de la colla. Feia un sol que badava les pedres amb 30 graus de temperatura. Al cel però es veia com uns núvols amenaçadors s’acostaven. Al cap d’una estona, a mesura que les colles ja havien plantat els seus gegants, els primers trons es deixaven sentir. Primeres gotes i com que la natura es capritxosa i imprevisible la pluja va fer acte de presència a les Borges. Feia a la vegada una certa ràbia i gràcia sentir una frase: ‘però si a Lleida mai hi plou’. Cap de les previsions va encertar i la pluja va fer amagar els gegants. Alguns van poder aixoplugar-se sota les barbacanes dels edificis i altres van tornar als carretons de trasllat i als remolcs. L’organització va obrir el pavelló i molts es van poder resguardar a dins. Altres van optar per tapar les figures amb plàstics. Una imatge realment desoladora tot i que la pluja pels camps va ser agraïda.
Passat el patac, de nou les colles van tornar als llocs que els corresponia per la plantada. Es va fer una plantada breu i es va optar per començar el recorregut pels carrers de la bonica vila. Les ganes de gresca eren enormes i és que no podem obviar que érem 78 colles i més de 1500 persones. Aquí us deixem dues fotos amb les colles participants.
Vam pujar pel parc del Terrall i d’allà vam enfilar cap a la plaça 1 d’octubre, tot passant per davant de la majestuosa església de l’Assumpció de Maria. Pels carrers en tot moment hi va haver gent i canalla observant i gaudint amb el cercavila. Aquest cop, vistes les circumstàncies, nosaltres només vam treure l’Espantall que va fer les delícies dels grans i dels petits mullant a la gent. En ser mullat més d’un mirava amunt pensant que la pluja tornava a arribar.
Finalment, va arribar l’apoteosi final: fer entrada a la plaça porxada 1 d’Octubre per una de les puntes, per la part més alta. Ens va fer posar la pell de gallina. I és que la plaça feia un goig brutal amb la gent i les camises de diferents colors de cada grup i els gegants esperant la ballada final. Llavors els gegants de les cinc colles locals de la vila van baixar fins a col•locar-se just al davant de la balconada des d’on es faria el pregó. l’Alcaldessa Núria Palau i l’Empar Moliner ens van oferir el pregó de festa major. I després si que hi va haver la gran ballada final amb els típics ‘Gener, Febrer i Passiu bé’. Quin momentàs!
Al final vam anar sortint de la plaça per l’altra punta per tancar els gegants i assistir al sopar de colles. El menú va ser a base de fideuà o arròs de verdures amb pa, beguda i de postres gelat.
LA TROBADA EN FOTOS ..............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada