En un dels estius més tòrrids que es recorden, les colldejouenques i els colldejouencs hem celebrat la festa major grossa enmig de la canícula. Al final, hem pogut gaudir de tots els actes programats. I per acabar, aigua benvinguda per refrescar una mica l’ambient abans de posar el punt final.
L’arrencada la vam viure a la penjada del cartell de la festa major del campanar i l’engalanada del poble amb banderes als balcons de les cases i al carrer.
La primera part de la festa la vam tenir el cap de setmana passat amb la Fira dels fumats i la 26a trobada de gegants de Colldejou.
La segona part va arrencar el dimecres 7 d’agost amb els inflables i la festa de l’escuma a la pista. Havent sopat, la peli ‘Wonder’, passada a la plaça Sitjar, ens va deixar a tots garratibats a les cadires per denunciar una des pitjors xacres que es pateix a les escoles: l’assetjament.
A l’interior del Casal, a les 18h, el dijous, es va passar el film infantil ‘Emoji’, que va ser seguit amb atenció -fins i tot amb crispetes i xuxes- pels menuts assistents. Amb el sopar paint-se, ‘Lo Pau de Ponts’ ens va oferir les seves versions musicals. Ja amb la primera cançó es va posar els assistents i el poble a la butxaca. Guitarra, base musical, versions, sàtira, crítica... L’essència de l’actuació se l’enduen sempre els famosos garrotins; versots musicats on l’enginy de qui els crea es posa de relleu. La nit la vam fondre repassant temes musicals d’ahir i avui en les sessions de música de dj’s locals.
 |
| La canalla va fer net de pica pica. Les xapes i la barreja foren un exitoses |
 |
| DJ Saulo oferint-nos la seva genial sessió! |
I arribà així un dels momentassos de la setmana: la sardinada popular. Abans però, a la tarda i a la pista, el grup de joves de Colldejou va preparar una gimcana en la que calia trobar el tresor pirata amagat a la barraca de pedra seca. Calia passat tot un seguit de proves per accedir-hi! Ben d’hora, bones brases preparades al voral de la carretera i a coure sardines. Mentrestant, al frontó es prepararen les amanides i es pararen les taules. Puntual, a l’hora, la gent va anar baixant les escales per accedir a la pista. Unes sardines gustosíssimes acompanyades de pa amanida assaborírem. En acabar, el grup ‘Olla barrejada’ ens oferí un concert d’havaneres completíssim a la sala del casal. A la mitja part no hi va faltar el rom cremadet amb paciència. L’actuació l’acabaren amb una sentida tocada del ‘Nabucco’ amb la gent dreta agafada de les mans en comunió. Sense temps per desconnectar, la música ens va conduir a la matinada, tot just quan els termòmetres marcaven 23 graus a aquella hora, amb la lluna creixent.
 |
| La canalla va ser remullada per apaivagar la intensa calor. |
 |
| Com vam cantar! |
Dissabte fou el dia dedicat al nostre patró: sant Llorenç. Tot i haver dormit minsament, les campanes de l’església ens van alertar que la celebració eucarística era a prop. Com sempre el nostre patró presidí l’acte. I com mana la tradició passejàrem la imatge del sant pels carrers del nostre poble, tot demanant-li una mica de pluja, entre altres coses. Quan passàvem per davant de Cal Galo, Mossèn Milio va beneïr la remodelada casa, la qual va ser inaugurada una estona després amb cava i pica pica al que va poder assistir tothom. Ha quedat maquíssima! Ja al vespre vam fer una nova giga foto aquesta vegada al frontó. Càmera en alt i la gent a sota; una nova perspectiva. Posteriorment, agafà el protagonisme amb el ball de tarda, que començà més tard per la calor. Sopar frugal i ràpid cap a la plaça, on ens esperaven els diables de la Selva per oferir-nos un dels Correfocs més vistosos dels últims temps. Piscina per remullar-nos, canvi de roba i cap al frontó de nou per assistir a la segona part del ball fins a les 3h de la matinada. Es va ballar tot, tu! Quines ganes de gresca que hi havia. Vam suar la gota gorda amb el ball i la posterior disco mòbil. Entremig, el pernil va ser sortejat. Sens va fer de dia!
 |
| El Salvador celebra 90 anys |
 |
| Benedicció de Cal Galo |
 |
| Mega foto al frontó |
 |
| Mític ball del fanalet. |
Diumenge va caure com una llosa. El cansament acumulat començava a fer notar certes seqüeles als cossos, però quedava la última gran nit. De nou, amb agraïda col·laboració, vam parar les taules i les cadires per les quasi 250 persones que s’esperaven. I és que el poble recuperava una de les menges més reeixides dels darrers temps: la fideuà. Vam enrossir els fideus, i hi vam tirar la salsa per macerar-los, vam coure els complements de peix i finalment vam fer arrencar el bull del brou que s’hi anà afegint. Així mateix, una altra gent es va encarregar de les amanides. Uns valents voluntaris baixaren la pesenta paella de la sala fins al frontó, es repartí i es sopà. Després del cafè i les postres s’inicià el Bingo. Felicitar a aquelles i aquells que els hi va tocar. I noi, Sant Llorenç va complir la promesa que li vam demanar i la pluja va acabar fent acte de presència a Colldejou. La darrera jugada de Bingo ja va ser passada per aigua però és que de sobte caigué un patac d’aigua bestial. Vam arramblar com van poder la barra i la gent s’aixoplugà al porxo de les escoles, vam acabar de servir el darrer dels barrils i vam posar una estoneta de música. Ens resistíem a donar per acabada la festa però així va ser. El darrer toc de campana de la barra així ho va indicar.
 |
| Què bona que va ser! |
Agrair a tota aquelles persones que altruísticament han ajudat d’alguna manera o altra a fer possible enguany la festa major. Moltes gràcies a totes i tots!
