 |
| Pessebre Ca la Rosa Maria |
No cal dir que ha estat un Nadal del tot atípic. Si l’any passat hi havia por enguany la sensació és que hi ha hagut psicosi i és que el govern i els mitjans de comunicació no hi ha ajudat gaire. En qualsevol cas ja sigui amb PCR, amb antígens, amb segones i terceres vacunes o sense res hem celebrat el nadal com hem pogut.
Amb el pont de desembre els llums van ser col·locats als nostres carrers i places. El campanar de nou lluïa l’estrella màgica d’orient i en la nit tornava a ser visible des de la carretera del Prat. El punt culminant arribà amb l’arbre de la plaça i la tornada de l’enorme tió. Enguany els llums que els particulars posen van ser una mica més tardans però al final en els dies de pic nadalenc el poble ha tornat a lluir tot el seu esplendor nadalenc.
Com mana la tradició el pessebre es muntà també a l’interior de l’església en moltes de les cases de les veïnes i els veïns. Es un goig compartir aquest moment de pujar al bosc i arreplegar una miqueta de natura per fer més naturals els nostres pessebres.
Els primers símptomes de Nadal els vam poder viure amb el cap de setmana gastronòmic i amb la cursa dels fumats on es van cantar nadales i es va repartir dolç nadalenc. Qui més qui menys duia algun atuell nadalenc: gorres vermelles, samarres pel fred... El Nadal doncs començava a bullir a les nostres cases.
Així arribàrem a un dels dies més il·lusionants sobretot per la canalla: la nit de nadal. A les 17h primer, a l’església, es va fer la tradicional missa del gall. Des del poble veies com molts cotxes pujaven carretera amunt, amb ganes d’arribar o de retornar a casa i veure la família. Són dies en els que les places de pàrquing s’esgoten amb facilitat. Després algunes famílies van optar per fer cagar els tions encara que fos a l’exterior, amb les finestres obertes o en petits comitès. Més que res per evitar contagis. En moltes cases l’endemà, el dia de Nadal, es va optar per la sopa de galets i el pollastre o el gall d’indi al forn. I els postres més esperats: els torrons. En el tercer dia de celebracions, Sant Esteve, als que encara els hi queden forces amb el sobrant del dia anterior, canalons. A més vam tenir la sort que el temps acompanyà, en un dels Nadals més calorosos dels darrers anys, amb temperatures de dia rondant la vintena de graus.
La canalla torna als carrers i a les places com una rèmora de l’estiu. Aquells crits dels més menuts en els seus jocs dóna molta vida. A la plaça “fa molta gràcia” contemplar com el tió es muntat com si fos un cavall, o que se li arrenca la barretina o que se li treu la manta... o simplement que és utilitzat com un seient més!
Entre pitos i flautes, ens hem plantat als darrers dies de l’any. Entremig una jornada amb llufes i mentides televisives i radiofòniques amb el dia dels innocents el 28. Per cap d’any missa a la tarda de nou i al vespre, després d’un dia de màniga curta, les xemeneies han deixat anar el fum omplint el poble d’aquella flaire hivernal que tant caliu dona. I de nou el silenci per una estona ben llarga s’ha fet l’amo i senyor dels carrers del poble. De fons se sentien les teles i xocs amb les copes en els brindis familiars dels sopars. I ben sopats hem fet cap a la plaça de l’església. Teníem el cava fresquet i el raïm a punt per al gran moment: calia acomiadar-se d’aquest 2021. Primer han tocat els quarts i la gent ha anat deglutint el raïm segons com una mica massa de pressa amb lo bo que és. Llavors han tocat les 12 campanades majors fent-nos evident l’arribada del nou any parell 2022, moment en el que el cava i la música d’ambient han agafat tot el protagonisme pels altaveus. Moment de desitjar-nos lo millor en els propers 365 dies que just en aquell moment començaven. Una nit per acabar-la al bar acabant la celebració o mirant l’espectacle que el cel de Colldejou clar i ras ens oferia en la nit.
El dia 2, de la mà de la companyia “Un set i un vuit”, a les dotze del migdia vam fer cagar el tió a la plaça de l’Església. Dues criatures del bosc ens van explicar llegendes del tió sota l’atempta atenció dels més menuts. Acabades les explicacions, en grups de 4 persones es va procedir a picar el llom del tionàs de la plaça. El cert és que sort en tinguérem dels més gran per ajudar amb la cançó del tió, ja que la canalleta només en sabia petites frases. L’emoció que es viu un cop s’han fet els tres cops finals de gràcia és indescriptible. I regals per a tothom; bossetes de xuxes molt benvingudes enmig d’una matinal esplèndida. Les cagades més divertides van venir amb el tram final quan els padrins i les padrines agafaren el garrot per veure que passava. I sí; el tió també va ser generós amb ells.
Amb el temps canviat i amb un fred penetrant ha arribat al poble una de les jornades més emocionants de l’any. De la mà del Centre Cultural de nou la màgia dels Reis s'ha fet manifesta.
El dia 6, després de la celebració eucarística duta a terme per Mossèn Carlos, el toc de campanes anunciava l’arribada a la vila de Ses Majestats els Reis de l’Orient, els quals després de deixar els camells a Mont-roig, han accedit a Colldejou en cotxes -tal com ells ens han informat-. Tocades les sis de la vesprada els tres Reis Melcior, Gaspar i Baltasar junt amb els seus corresponents patges han accedit a la plaça on han estat rebuts per les veïnes i els veïns de Colldejou.
Darrere del Seguici Reial hi anava la carrossa imperial amb tots els regals per ser repartits per les cases posteriorment. Primer calia ser rebuts pel Mossèn que ha dirigit unes paraules a la multitud.
Llavors el micròfon ha estat agafat per Ses Majestats per saludar la concurrència. Aquí us reproduïm el discurs íntegre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada