EL PROGRAMA
LA PRÈVIA
Entre dijous i divendres fou necessari arranjar bé els espais. Calia que els tres punts neuràlgics del certamen estiguessin a punt: Casal, Frontó i Ajuntament vell. Així que va caler transportar i muntar una cuina completa amb vitro, pica, taulell i forn, un forn exterior més ample per fer pa i el sistema de micros sense fils per tenir àudio. Va caler precisar molt bé a l’hora d’aconseguir els ingredients necessaris per dur a terme els tallers. De la mateixa manera calia tenir el so a punt i un sistema de filmació en directe amb dues càmeres per no perdre detall de tot el que feien els ponents.
DISSABTE 18
El cap de setmana va arrencar amb la classe magistral duta a terme pel terapeuta Josep Maria Llorach sota el títol: 'Plantes comestibles, les males herbes entren a la nostra cuina'. Ens va fer una presentació imprescindible per parlar-nos de les herbes vulgarment dites ‘males’ que haurien de formar part de la nostra dieta i així tenir una vida més saludable. Acompanyat d’una presentació completíssima ens va permetre descobrir que ben a la vora que als nostres trossos i horts hi ha plantes silvestres de vital importància que seria interessant que incorporéssim a la nostra dieta, tals com la xicòria, el pixallits, la calèndula, la ruca... Ens va fer saber que la part més gran de la nostra dieta l’hauríem de dedicar a menjar verdures i fruites i fruits del bosc vermells. Per fer-ho més atractiu va recomanar menjar moltes amanides i atrevir-nos a farcir-les de plantes ben variades.
La segona presentació va ser apoteòsica: 'Nadal conscient i saludable' i anà a càrrec de la Montserrat Fusté (docent escola hostaleria) en absència de l’Anabel Rodríguez que estava convalescent (i que ens va dedicar unes paraules en el vídeo). L’Aitor del Casal va ajudar la Montse i el biòleg Llorach va acompanyar el que anaven fent amb explicacions dels ingredients interessantíssimes. L’objectiu del taller va ser demostrar-nos que podem alimentar-nos de manera més saludable per Nadal. Ens va preparar crackers sense gluten de fajol i llavors. Per untar per damunt va preparar uns deliciosos patés, un a base de pastanaga, tomàquet i alfàbrega i l’altre amb xirivia i fesols. Després vingué l’hora del postres i fins i tot ens va obsequiar amb un còctel per a tots els públics sense alcohol. Quan ho van tenir tot preparat ho van presentar en una taula parada especialment per a l’ocasió. L’esclat de gustos al paladar va ser impressionant.
A la tarda el protagonisme l’agafaren els menuts. Sota el mestratge de la Maria Dolors, el Joan Josep i el Marcel la canalla va elaborar formatges frescos en el taller 'Fem formatge'. Primer es va fer escalfar l’olla amb la llet al punt de sal. Es van repartir recipients, plats i gots i quan la llet tingué la temperatura adequada s’aboca al bol. Llavors arribà el moment màgic, el moment en el que s’afegeix el quall líquid. L’excessiu fred va fer que la temperatura no fos la més adequada per fer quallar el formatge, de manera que calgué esperar una mica més. Mentrestant la canalla s’entretingué fent dibuixos de Nadal. Passada una estona es colà el sobrant de llet quedant dins d’un recipient el formatge. En provar-lo ens n’adonarem del gust magnífic saladet que tenia. Així els nens van poder marxar del taller amb la base d’un formatge fresc cap a casa.
Arribàrem així al moment més ‘popu’: la presentació del llibre de la Gessamí Caramés ‘Meleta de romer’ i una proposta de cuina per fer per Nadal: 'Canalons de Nadal'. Després de repassar una mica la seva trajectòria passant del somni de ser actriu a cantant al de ser cuinera, ens va delectar amb la preparació d’un plat nadalenc: canalons amb farcit d’ànec amb pastanaga sofregida i beixamel i acompanyat d’amanida de cítrics. La pasta i la beixamel van quedar insuperables! S’ha de reconèixer la seva vàlua com a cuinera tot i que en tot moment ella és més aviat amant del dolç i les postres. Des de la plataforma que ha suposat el programa de TV3 ‘Cuines’ precisament el que ha fet és fer-nos gaudir amb les seves propostes. No cal dir que la simpatia que irradia per la tele es fa més evident en directe, cara a cara. La van acompanyar els seus pares els quals l’ajudaren en la cuina i sobretot en la venta de llibres que al final, ja més distesament es va dedicar a signar.
DIUMENGE 19
Les millors previsions es van complir i el bon temps gràcies a l’anticicló ens acompanyà un dia més. Ben d’hora vam posar-nos a arranjar la pista del frontó pel dinar de la Clotxa. Calia tenir-ho tot a punt; taules i cadires i tots els ingredients per a l’hora de dinar.
Al mateix temps, a la sala del ball ja feia estona que se sentia l’oloreta de pa. Quan hi vam entrar vam quedar al•lucinats i és que el mestre forner Josep Pasqual ens havia preparat una selecció de pans que tenia exposats damunt d’una taula. El taller fou 'Pa artesanal i tècniques de decoració'. El seu lema realment va quedar ben clar amb els pans que elabora. En ment té fer un bon pa i convertir-lo en una obra d’art, cosa que salta a la vista que aconsegueix. No en va ha aconseguit una reputació no només a casa nostra sinó arreu del món. I això s’aconsegueix primer aprenent i picant pedra dia a dia buscant ser el millor. Amb tot va quedar clara la importància de la massa mare, un bon amassat, compaginar diferents ingredients i com hem dit fer del pa un art a part d’un gaudi per als nostres sentits. A la mateixa sala va preparar-nos uns mini panets amb llavors perquè ho poguéssim comprovar. Realment excepcional!
A mig matí la Cursa dels Fumats de Nadal va arrencar des de la plaça Sitjar. Hi havia tres modalitats:. Fins a 250 participants van omplir la part alta de la vila. En un dia fred però clar van pujar a la Mola en un ambient clarament nadalenc per acomiadar aquest marejant 2021. I entre mig cantada de nadales i ambient nadalenc a dojo. Els primers en arribar en les curses competitives per modalitat foren: en 10k trail amb 105 participants (Gemma Mestre 1:11:42 i Pol Figueras 49:21) i en 10k trek amb 23 participants (Maria Lluïsa Rodríguez 1:34:09 i David Rodríguez 1:34:08).
 |
| Fotos: Joan Gaya |
Al toc del migdia el Celler de Cal Pla de Porrera agafà el relleu. El Joan Sangenís i la Cristina Grau aproximaren el fruit del seu treball amb una cata composada de 4 vins d’autèntic Priorat: el blanc de Mas d’en Compte de 2016, i pel que fa als negres el Cal Pla del 2018, l’Obac de l’Andreva de 2017 i el vi de vinyes velles de Mas d’en Compte de 2015. El maridatge estigué acompanyat de formatge de Colldejou, panets i fruits secs de la terra. Cada vi és un món i té tota una història centenària al seu darrere; el fruit de 7 generacions de la família de Cal Pla estimant i estudiant aquesta licorella adusta però agraïda per obtenir-ne els millors fruits en forma de vi. No en va el Celler de Cal Pla, a banda de ser el més autèntic de la vila, potser que en sigui el més antic i és que les primeres informacions escrites del celler daten de 1814. En total passen de la cinquantena de d’hectàrees plantades i tal com ens van explicar cada racó de finca presenta unes característiques molt concretes ambientals que cal cuidar i tenir en compte. Les varietats amb les que treballen són des de la carinyena i la garnatxa passant pel picapoll i el trepat blanc. Un autèntica simfonia de colors i sabors que fan ben viu aquell lema de ‘no et puja al cap sinó al cor’.
Les hores passaven i arribava l’hora de dinar. Al frontó tot anava quedant enllestit perquè comencés el dinar comunitari de la Clotxa organitzada pel Centre Cultural un any més. Com sempre tota la recaptació anirà destinada a la Marató de TV3 enguany dedicada a la salut mental. Així doncs allà a les 14h qui més qui menys estava assegut a la seva taula. S’anà cridant per fileres per no aglomerar la gent i és que el dinar s’ha pogut fer però amb estrictes normes d’aforament i limitacions pel Covid. Així doncs que amb els ingredients a la mà ens vam disposar a preparar la clotxa; fregar els alls dins del mig pa i la tomaca i esmicolar-hi la ceba, l’arengada i la llonganissa. Bon raig d’oli i a degustar entre traguets de vi fresquet. Al cap d’una estona els ‘Vergüenza ajena’ vam amenitzar l’àpat amb la seva rumba catalana. El frontó va anar animant-se progressivament i és que falta moltíssima alegria.
Havent dinat començaren les dues xerrades finals; les més sentides ja que ens presentaren productes fets a casa nostra.
El primer fou el Manel Zamora l’apicultor local que fa poques setmanes acaba de treure al mercat mel feta a les nostres contrades. Ens va presentar 'La mel de Colldejou'. Ens va explicar tot el procés d’elaboració amb tot luxe de detalls i és que és impressionant la meravella de món que hi ha darrere les abelles. N’hem de ser molt més conscients ja que són uns éssers essencials per promoure la vida; són vitals en ajudar a pol·linitzar. I n’obtenim la mel que conté un munt de propietats terapèutiques beneficioses pels humans. En la seva composició hi podem trobar: enzims, aminoàcids, minerals, vitamines i polifenols importantíssims. La desgràcia és que per diverses raons les abelles han patit una minva en quantitat al llarg dels anys i a això hi han contribuït l’home, altres depredradors (com la vespa asiàtica! i plagues. L’home des del moment que llença productes químics al camp ha influït negativament en la vida de les abelles. De la mateixa manera, per exemple com avui en dia passa amb la vespa asiàtica que mata i es menja les nostres abelles. En el tram final vam poder degustar diferents mels per comprovar-ne no només la textura sensiblement diferent sinó per assaborir-la.
La xerrada que va tancar el cap de setmana va venir de la mà del Francesc Salsench de Cal Escoda. Des de l’any 2009 que es dedica com a hobbie a fer Ratafia: 'la ratafia de Colldejou'. Va començar fent provatures a partir d’una recepta que li va passar una noia i va decidir que volia fer un producte personal atenent els seus gustos i preferències. Doncs bé aquí en tenim resultat: Ratafia de Colldejou. Un producte fet amb una quantitat i varietats d’herbes silvestres que fa feredat. Ahir ens en va parlar de quasi una quarantena entre les quals hi podem trobar l’herba de sant Joan, cua de cavall, Maria Lluïsa, romaní, farigola, espígol, puniol, flors d’alzina, roure o llorer entre d’altres. Elements que podem trobar a les nostres muntanyes. En la preparació ens va fer arribar que ell macera els components en verd que són collits i se’n fa l’elaboració al voltant de sant Joan. Aquests components són barrejats amb aiguardent o anís. Es deix macerar, es filtra i reposar tres mesos en un lloc fresc. I heus aquí el resultat; un producte de la terra que ens va deixar degustar excel•lent tant per prendre amb gel com sense. Avui en dia compta ja amb una producció de 45 litres per gaudir amb amics, companys i família. Nosaltres vam ser uns privilegiats de poder degustar-lo amb carquinyolis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada