A les 09h ens vam trobar a l’entrada del poble. Allà el bus ens esperava puntual. Començava una mini odissea de tombs per fer cap a un dels territoris més bonics i més treballats de la nostra Catalunya. Mira que hi som a prop noi, però les comunicacions entre el Priorat i el Baix Camp són massa obsoletes. Montbrió, Botarell, N-420 i fins el coll d’Alforja. Fins aquí el paisatge roman entre camps essencialment de fruita seca. En pic comences el descens cap les terres del Prior, amb el Montsant com a teló de fons magnífic, la vinya entre vella i jove copsa tot el protagonisme.
És increïble el treball que s’ha dut a terme en aquests paratges abandonats de la mà de Déu. Les Ventes, Poboleda i per fi Scala Dei. Primer la Corneria i després la Cartoixa.
En sortir de la porteria ja vam començar a respirar i a sentir el que van viure aquells monjos privilegiats. De la mà d’una guia instruïda, ens vam acostar a una manera de viure privilegiada en un entorn celestial.
Els monjos cartoixans van bastir un monestir seguint tots els cànons que dictava l’ordre com a la resta d’Europa. La imatge icònica que et deix l’entrada amb les arcades i la porta major amb la figura de santa Maria de Montsant al capdamunt donant-te la benvinguda, amb el Montsant al fons, corprenen. Aixecaren un conjunt monumental del que en destacaven quatre: el claustre petit (avui reconstruit amb la font al mig), l’església (en obres), el claustre gran (que properament es recuperarà) i la zona de les estances reconstruïdes. Aquella gent va viure de manera austera però amb tots els luxes amb el que recaptaven dels pagesos de la zona. En el fons fou un règim feudal com qualsevol altre. I com tots aquests règims, hi va haver un dia que al poble se li va acabar la paciència i van acabar per saquejar la Cartoixa; no va quedar res en peu!
Sota un sol de justícia i aprofitant totes les ombres possibles vam seguir les explicacions de la guia, quedant-nos meravellats per exemple amb la conducció de l’aigua i és que la zona on es va construir el conjunt, era rica en aigua i baixava per inèrcia, les estances dels monjos, els jardins i la manera de fer.
Acabada la visita, bus i cap a Scala Dei.
Als Cellers d’Scala Dei ens van rebre. Visita a les instal•lacions, explicació del procés d’elaboració del vi des de que es verema, la fermentació i fins que arriba a l’ampolla i s’etiqueta. Tots els vins són màgics però acabes descobrint petites variacions que els fan únics, com per exemple el procés de fermentació, les barriques i els llocs on finalment els vins reposen.
El celler amb les bótes aixecat sobre una immensa volta catalana -antiga casa del Procurador de la Cartoixa- ens va deixar bocabadats. D’allà férem cap a la botiga del celler; ens esperava el millor moment de la jornada: la cata de vins. Fins a 5 varietats ens van deixar degustar. Dues de diferents perquè tot i ser garnatxa negra eren un vi rosat i un de blanc, dues varietats de negre del 17 i 18 (una de les millors anyades) i la joia de la corona: un Scala Dei del 2016 que ens va deixar garratibats. Aromes, sabors, cupatge, criança... Una meravella que l’home ha sabut extreure de la natura en forma de líquid diví.
Ens quedava el tram final de la jornada. Ascendir fins a la Morera va ser una mica costós degut al pendent que presenta la carretera. La gana a aquella hora es feia notar, tot i que el vinet ens havia reactivat la sang.
Arribar a la Morera i contemplar aquell entorn i aquella serra t’eixampla el cor. De fet hi ha molts paral·lelismes entre Colldejou (serra de Llaberia i la Mola) i la Morera (amb el Monsant). Fins i tot és curiós observar com la propaganda turística que hi havia al Restaurant es corresponia a la nostra terra i el nostre entorn de la serra de Llaberia. Doncs bé, després d’un tram final a peu de pujada des de l’aparcament -per acabar de fer venir la gana- férem cap al Restaurant la Morera.
Allà la família Soldevila ens va rebre amb els braços oberts en un local molt autèntic i original. I quin dinar nano! De primers vam escollir diversos plats entre els que destacaren la crema de meló amb pernil, l’esqueixada de bacallà, la truita amb suc o les amanides de fruits vermells. De segons pollastre farcit, carn a la brasa, bacallà confitat, mandonguilles amb albergínia o galta de vedella. Postres, cafès i bon vi, com no podia ser d’una altra manera. Estoneta per a la tertúlia i donar un tomet pel poble i cap a casa. Eren les 17:30h quan enfilàrem el camí de tornada. Uns quants tombs finals i unes profundes becaines van marcar el camí fins a Mont-roig. Allà ens vam acomiadar d’uns quants amics que allà es quedaren i cap a Colldejou amb l’energia renovada.
Una experiència que feia anys que no es feia i que ha estat ben reeixida. Un dia que recordarem amb molta estima. Agrair la feina feta i la participació de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada