Realment ha estat difícil de dormir aquesta nit; massa emocions per un dia que ha acabat sent dels que recordarem; i ves que no siguin d’aquells dies que potser sortiran als libres d’història. I és que realment els catalans ens superem cada dia que passa. La mostra d’avui és de llibre. Més de 500 autocars vinguts essencialment de Catalunya, 15 AVES, cotxes particulars, motos... També l’ajuda indispensable d’una Espanya cada més solidaritzada amb la revolució contra el Règim del 78. Significatiu ha estat que, al Passeig de Recoletos, un bar hagi acabat les existències de cafè i que res sabien de la manifestació. I és que els mitjans afins al Règim són molt potents i capaços de ser la veu d’un estat cada dia més caduc. Significatiu que el borbó avui fos a esquiar i no fos a la capital per rebre la marea groga catalanista. Com no podia ser d’una altra manera, cap detall ni del suposat socialisme i el més trist, de Podemos.
Doncs bé, hem sortit de Reus passades les 7h del matí. Hem fet dues parades de rigor a Alfajarín i a prop de Medinaceli. Unes parades on ja hem notat que l’afluència de gent seria molt gran. Desbordades les àrees de servei. Pel camí cotxes i motos que ens avançaven pitant i fent-nos anar les mans i fent onejar al vent els motius indepes que duien.
Per fi, allà a les 15h, sota un sol de justícia potent, hem fet cap a la capital. El bus ens ha deixat a Recoletos. Ja des de llavors des de Colon a Neptuno riades de gent amb tot tipus de colors han donat vida a la ciutat. A la plaça de Cibeles ens hem trobat la gent de Colldejou i ens fet la foto de record. Hora de dinar i constatació una vegada més de la bona organització de l’ANC i Òmnium. I una lliçó més del civisme dels catalans. Encara no eren les 17h que els cordons de seguretat ja estaven a punt. Calia deixar ben neta la part central del passeig. Les diferents autoritats s’han posat darrere de la pancarta on s’hi podia llegir: ‘La autodeterminación no es delito. Democracia es decidir’. Lentament ha pujat des del Prado fins a la Cibeles, centre neuràlgic de la manifestació. Abans dels Parlaments, una representació d’alcaldesses (fins a 150) i alcaldes amb les vares han fet cap a la plaça, junt amb un nombrós grup d’advocats que denunciaven que el judici era una farsa.
Llavors han començat els parlaments. La presentadora ha estat la periodista Patrícia López. La primera a pujar a l’escenari ha estat l’Elisenda Paluzie de l’ANC, després ha intervingut el Marcel Mauri d’Òmnium. Després ha parlat la Meritxell Lluís (esposa Josep Rull) en nom de l’Associació Catalana pels drets civils i Jaime Pastor en nom de Madrid solidario y republicano. El gran moment de la nit ha vingut de la mà de l’Òscar Reina. Ha fet un discurs tan brutal que la gent ha acabat corejant allò de ‘presidente, presidente’. Molta alegria i molta companyonia mentre el sol es ponia per darrere del carro de la Cibeles i s’encenien els llums al majestuós edifici de Correus. Temps per als himnes de la Llibertat i l’’Estaca’ del Llach i a desconvocar la mani, no fos cas que ocupéssim massa hores. Ascens fins al bus Recoletos amunt i viatge llarg i bastant penós de tornada, amb les zones de parada saturadíssimes i la gent orinant pel camp. A les 5h arribàvem a Reus amb la motxilla descarregada! Tot sigui per la bona causa!
L'ÀLBUM DE LA MANIFESTACIÓ ___________
--- Fotos cedides per Magda, Joan Espantall i Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada