SETMANA SANTA 2016

En una setmana variable, passada per aigua primer i amb calor al final, i amb els rierols baixant animats i amb la farigola florida, hem gaudit d’uns dies de vacancetes al poble. Molta gent ha rondat per Colldejou enguany; hi ha hagut força ambient. Especialment el tram darrer de la setmana i en concret el dia de la mona. L’àrea de lleure va treure fum, tot i no fer un gran dia metereològicament parlant. 

Dins els actes més litúrgics, el mossèn, fent mans i mànigues, ha pogut organitzar els diferents actes. Rams, darrer sopar, divendres sant i resurrecció. 

Fotos Artigau

El dia de rams les palmes i els poms de llorer van lluir a l’entrada de l’església. A l’interior, el dijous sant es va muntar un monument ben bonic a la part esquerra en una de les fornícules. Plantes diverses hi donaven un color especial. I mig l’altar muntat amb el pa el vi i dotze veles, de les quals una estava tombava. Va sembrar de misteri a més d’un que la va intentar aixecar. Les vels representaven els dotze apòstols i entre ells la vela caiguda era Judes. El divendres sant el protagonisme el va prendre la creu. Es va fer el via creu pels carrers del poble i acte seguit els oficis. Es va guardar un respecte immens al sant Crist que va poder ser venerat al llarg del dia. L’endemà va ser un dia d’alegria. Mentre que les primeres mones arribaven al forn es va celebrar la missa de resurrecció per rematar-ho amb un berenar pica pica a l’ajuntament vell. Realment, l’estil del nou mossèn Vives s’ha deixat notar des del primer dia. És una persona que et fa viure molt més les celebracions. Es deix notar més humà, t’interpel·la... està molt bé la manera que té de treballar, tot i que algunes opinions que mostra serien una mica discutibles però gent com ell et fan venir de gust anar a l’església. Com era d’esperar el dissabte la botiga va bullir. I és que cap padrí volia quedar-se sense mona pel seu fillol.  Unes mones que van ser entregades als fillols seguint el ritual el diumenge de pasqua. Vetllem perquè les nostres tradicions no es perdin! El dilluns qui menys qui menys va dedicar-se a anar a algun lloc especial per dinar amb els amics o la família per provar aquestes gustoses creacions. Realment és un dia que la gent surt de casa i es posa en qualsevol lloc a la natura. És com un acte de benvinguda al nou temps.

FESTA DE L'ARBRE 060316 I DIADA DE LA CLOTXA A COLLDEJOU 130316

FESTA DE L’ARBRE 060316

Després de molts dies de pesat vent, ens vam retrobar a l’àrea de lleure, amb vent i fred. Primer de tot preparar un bon foc, ja no només per coure l’esmorzar sinó per esclafar-nos. En segon lloc, vam dedicar-nos a mantenir una mica a ratlla els pins i els arbre de la vora de les barbacoes. Esporgàrem uns quants olivers i eliminàrem les rames més molestes. Sobta descobrir com la reïna pot acabar menjant-se un pobre pi que ja estava mig sec. Doncs bé amb la brasa a punt i amb la gent que anava arribant ens vam disposar a esmorzar. Gràcies a l’ajuntament vam disposar de cansalada i arengades, pa, tomàquets i all. Per beure vi, cerveses i coles, i cafè per rematar-ho. Vam coure la cansalada i l’arengada i ens vam asseure a les taules de fusta per menjar i fer-la petar plegats. Amb l’estómac més content va arribar el moment de les anècdotes de quan érem canalla; moments inoblidables. I mentrestant, anar coent i anar xerrant!

DINAR DE LA CLOTXA 130316

A dues setmanes de la pasqua, amb la vella Quaresma amb només dues cames, en un diumenge esplèndid hem celebrat una nova diada de la clotxa al nostre poble. Organitzat pel Centre Cultural hem pogut tornar a reviure una de les tradicions lligades a la nostra terra a nivell culinari de dia a dia. De ben matí ens hem disposat a preparar els focs adients per coure bé tots els ingredients. I és que la clotxa és una menja ben completa! A part del pa rodó partit pel mig que cal buidar per dins hi col·loquem: l’all escalivat desfet o fregat, el tomàquet escampat i la ceba, per posteriorment esmicolar-hi l’arengada i la llangonissa, per rematar el festival amb una bona regada d’oli. Doncs bé, amb un bon braseral, s’ha obert la cua per començar a coure la menja. Enguany hem superat els 130 assistents. Feia fresquesta però amb el sol s’hi estava bé i amb les brases ben a prop millor. Amb tot ben cuit ha arribat el moment sempre delicat primer per pujar a la sala del ball i després de muntar el plat. I llavors el colofó a tot plegat: aquella primera queixalada a la clota amb la que t’endús a la boca aquella varietat de sabors. És un veritable plaer! I entremig traguets de vi per rematar la jugada. No pots deixar de pensar en aquelles llargues jornades que la gent “d’antes” d’abans es passava al camp sense poder baixar a casa. Era llavors que es muntaven aquesta exquisidesa –avui- per anar menjant-ne tot el dia. De postres una bona taronja per fer baixar el dinar i cafès i licors per a tothom.

Acabat el dinar l’Escola de ball en la que balla la Pili Cuadrado ha pres el protagonisme. Amb una música especial per a l’ocasió han ballat i ens han fet ballar a la resta encara que tímidament. La pista s’ha omplert de gent que giravoltava agafada de les mans. Realment és un plaer veure com la gent balla i es deix portar per la música, sigui quina sigui ja que la varietat d’estil ha estat la clau.

Per finalitzar aquest atapeït dia La Montserrat Puig Martí, que ens ha acompanyat durant tota la jornada, ens ha presentat el llibre Baix Camp 17 excursions a peu. En ell hi apareixen dues excursions exclusives que parteixen de Colldejou que ella mateixa ha fet. Ens ha fet una xerrada molt interessant en la que ens ha convidat a caminar i aprendre bé totes les senyals que la muntanya i els seus senderons ens tenen reservats. Ens ha convidat, amb una passió especial, a fer-nos a la muntanya i resseguit aquests disset itineraris pel nostre entorn. Envejable la passió amb la que ens ha aproximat a aquest llibre, en tot el seu procés de creació damunt del terreny i damunt del paper. Al final de la presentació ella mateixa ens ha signat els llibres. Admirable la passió i el sentiment amb que ha explicat les seves experiències.