42a ASSEMBLEA ACPC I 16a CONVENCIÓ DE LA PREMSA COMARCAL I LOCAL 200424

 

La Presentació

A les 10:45h, al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent de Juneda es va fer la Presentació de la 42ª Assemblea de l’ACPC. L’Alcalde Antoni Villas Miranda ens va donar la benvinguda en un discurs on va posar de relleu que el món rural està de moda i la bona feina que des d’aquí es fa.

La 42a Assemblea General Ordinària de l’ACPC.

La taula va ser presidida per Francesc Fàbregas, Joan Carles Codolà i Òscar Cabana.

 

A dia 20 d’abril, es mantenen 158 associats (4 altes i 4 baixes). A nivell de publicacions es compta amb 100 mitjans impresos -on es constata una major inversió a nivell de publicitat- i 61 digitals.

El President Francesc Fàbregas ens va fer evident que la premsa comarcal segueix creixent (enguany un 5%); tot i la pressió del digital les publicacions en paper segueixen en peu. Ens va encoratjar a totes les publicacions per petites que siguin a seguir amb la feina de proximitat de les publicacions.

Acte seguit van aprovar-se els pressupostos de 2023 i es van presentar els objectius de cara a 2024. Es va posar un major èmfasi en augmentar el pressupost en projectes de les publicacions associades.

En el següent punt de l’ordre del dia es promogué l’aprovació de la seu de la propera Assemblea de l’ACPC que serà Sallent. Finalment, dir que s’incorporen a la Junta la Laia Pedrós i l’Anna Bertran, de manera que s’augmenta en paritat i joventut.

En el torn de preguntes es proposà la possibilitat de compartir articles entre les diferents publicacions. En relació a la publicació de fotografies es deixa constància de la complexitat del tema. Per evitar danys majors el millor és fer les fotos un mateix, fer plans generals i buscar actes amb gent.

 Llavors es va tenir una estona per estirar les cames i esmorzar una mica a la part baixa de l'edifici, un moment sempre interessant per intercanviar experiències amb els assistents.

Les ponències de la 16a Convenció de la Premsa Comarcal i Local

Rafel Nadal. La Litúrgia de la memòria.

 

Dues van ser les frases que van marcar aquesta ponència. Anem per la primera: ‘A tots els pobles de Catalunya i a totes les famílies hi ha una novel·la’. Som la primera generació que no ens ha calgut patir per una guerra. La nostra generació va entrevistar testimonis de les generacions anteriors per testimoniar i recuperar la memòria, compaginant l’oral i l’escrita per seguir escrivint la història. Cal seguir amb la tasca per esbrinar perquè les coses van ser com van ser. Cal aproximar-nos mes a la història petita, en la de curt abast per millorar l’experiència col·lectiva. Falta més dia a dia i falta superar els obstacles que encara hi ha entorn de la recuperació de la memòria històrica.

Anem per la segona frase: ‘Escudar-se en el col·lectiu per justificar l’actuació individual’. Hem d’anar fins al fons i desemmascarar totes les injustícies que es van cometre siguin del bàndol que siguin. Els responsables dels actes comesos van tenir noms i cognoms i cal reclamar total justícia cap a ells i deixar de culpar al moment o al fet que s’acataven ordres. Les generacions dels nostres avis van haver de patir les aberracions de la guerra i després el silenci que ho precedir tot. Van haver de callar i oblidar. La nostra tasca és posar llum a tot plegat per dignificar les víctimes i posar noms i cognoms als que van fer mal.

En el torn de preguntes va afirmar el següent. A la pregunta: -Com veus la premsa comarcal? Va contestar: -‘Tot està canviant però encara no ens podem imaginar com seran els mitjans del futur. Falta poder confiar en algú perquè ordeni i documenti bé les informacions. Donar veu a la gent. Hi ha massa i informació i no hi ha cap control’. Finalment, ho va reblar amb una altra sentència claríssima: ‘per fer bon periodisme cal centrar-se en el contingut i  no tant en la tecnologia’

Growords. Roger Berengué Pont

 

Va reafirmar que la salut de la premsa local és millor que el de la premsa generalista: -“Són models de referència més propers a les persones. És mes lliure, plural i propera, i a més promociona un bon ús de la llengua catalana”. En Roger ens va venir a presentar la feina que es fa des de la Cooperativa a la que pertany. -Què ofereixen des de la cooperativa? Solucions lingüístiques ja que els mitjans petits no tenen els mateixos recursos que els mitjans grans adaptats a cada publicació. Pel que fa a la correcció de textos sobretot adaptar-se a cada publicació o definir un estil específic tenint en compte la procedència de la publicació.

 

La salut del Periodisme. Núria de José Gomar

 La darrera ponència va ser la de la Núria de José Gomar, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Li van encomanar que fes una radiografia del món del periodisme actual. Ho va plantejar amb 8 radiografies amb els diferents òrgans que formen un cos, analitzant la salut òrgan a òrgan. Aquestes en són les conclusions.

 

Peus. Estem perjudicats -va afirmar- argumentant-ho en tres raons. La primera perquè trepitgem un entorn inestable, en transformació. La IA tindrà un gran impacte en un moment on hi haurà moltes eleccions i en aquest context el periodisme serà clau. El públic receptor del periodisme ha canviat molt; no se sap ben bé a qui et dirigeixes. La manera de consumir la informació s’està estancant en digital, en un món on la televisió segueix sent el mitjà amb més audiència. El més joves (18-24 anys) busquen noves maneres d’informar-se i el que ara esta de moda són els podcasts. A nivell de xarxes socials, Facebook i Whatsapp són les més utilitzades i es constata que s’ha començat a fer una nova tasca informativa: enviar als mòbils directament les notícies del dia segons on es viu. En tots els estudis es reforça per sobre de tot el mitjà i la informació local. A la gent li agraden mes les històries que la informació en si. Manteniment subscripcions de per informar-se.

La segona feia referència als periodistes i la seva salut. –“Amb què ens trobem?  Amb precarietat desous i una professió que ha perdut prestigi. Hi han influït que no s’exigeix una titulació  per ser periodista, ni cal col·legiar-se. Els periodistes reben massa crítiques dels propis periodistes i també de la classe política, cosa que ha fet que és deteriori la seva consideració”-.

La tercera girava entorn a la desinformació i desordre informatiu que estem vivint: “esfera pública sense editar”. Costa molt moderar i és fonamental l’edició de la informació.

Cames. Dos elements. Primer; tenim teixit bo a Catalunya de mitjans públics i privats i que conviuen bé. A Catalunya de ràdio comptem amb 256 emissores i de televisió amb 74 canals. Segon; El col·lectiu de periodistes és molt fort a Catalunya.

Mans. Força del codi deontològic propi del periodisme que necessita anar adaptant-se al que ens anem trobant (cal renovar-se segons canvia la societat).

Cames. La IA té moltes avantatges perquè permet fer feines rutinàries mes ràpidament sobretot pel que fa a la transparència de les dades. A l’hora d’automatitzar per detectar la manipulació o falsedat de les informació.

Braços.Què ens sustenta? L’educació mediàtica. Eina clau per combatre la desinformació. Important des de baix, des de les escoles. També cal treballar amb la gent gran (donen mes credibilitat a la informació encara que sigui incorrecta).

Espatlla. És imprescindible reclamar el Dret a la informació tant del qui informa com del qui rep la informació. Cal protegit la independència dels informants, buscar la transparència i que puguem escollir.

Tòrax. Ordre, selecció i aval. Autoexigència per millorar.

Cap. Que les dones ocupin llocs de lideratge. Polivalència i mes especialització, aprendre, adaptar-se, més visió comercial i més màrqueting, cal entendre millor la IA, millorar la competència digital, no perdre lo essencial i ser més competents lingüísticament. També caldria millorar en la gestió comercial.

Cor. És molt important l’actitud del periodista. És vocacional o no és.

 

El dinar de cloenda i els Reconeixements

 

Passats quarts de tres, ens vam traslladar a la Pista Parc Alegria per dinar plegats. El menú va ser el següent: Assortiment de 4 entrants amb embotits, mini blindis, coques i aperitius d’autor. Com a plat principal Cassola de Tros i com a postres pasta de full, fruita de primavera, becs d’Arbeca i roques de toll i beure amb Vi “Robles” de Costers del Segre.

A la part final es van donar els reconeixements a les publicacions que porten més anys sortint al carrer de les que cal destacar-ne tres: els 95 anys de “Cultura”, els 75 de “La revista de Cambrils” i un que ens toca molt a prop: un reconeixement a la nostra estimada revista Lo Collet pels 25 anys de la publicació. Ens van entregar un diploma amb el reconeixement a Lo Collet. Agrair el detall a l'ACPC i agrair també tota la feina que durant aquests 25 anys ha fet la gent en relació a la revista.

 

També es va fer un reconeixement a Òmnium Cultural. Finalment, es va tancar l’acte amb les paraules del delegat de la Generalitat, el president de l’ACPC i l’alcalde de Juneda.