ESQUIADA A NÚRIA 4/5-2-23

 

-----Fotos cedides per: la Noe, l'Anna, el Marc, l'Ivan, el Xavi, el Llorenç i l'Isaac.

Colldejou ha tornat a recuperar una vella tradició: anar d’esquiada a Núria amb les famílies. Han estat dos dies intensos, amb esquis, passejades, paisatge, pau, tranquil·litat... I el més important; conviure rodejats d’amigues i amics, companyes i companys, veïnes i veïns del nostre poble! Pràcticament podríem dir que per dos dies mig poble s’ha traslladat a Núria per viure aquesta experiència. Gràcies a totes i a tots per ser-hi!

Aquesta és una visió de com hem viscut aquestes 48 hores plegats!

DISSABTE 4-02-23

A les 4:35h de la nit, hem quedat a l’entrada del poble, a tocar de la piscina, on ens esperava el llarg autobús. Sent encara ben fosc, la gent ha anat arribant i hem enfilat el camí de Mont-roig. Al poble hem pujat 46 persones, a Mont-roig la resta. En total 71 persones a les que se n’hi han afegit 8 més a Ribes. Ja a l’autopista hem fet una aturada imtermitja a l’Àrea del Vallès.

 

L’arribada a Ribes ha estat a tocar de les 9h. Amb tot el grup en ple, hem entregat els bitllets corresponents al cremallera, l’aeri i els forfaits als que esquiaven i hem agafat el cremallera direcció a Núria.

 

Hem arribat a Núria amb fred, solet i unes ràfegues de vent més fortes del normal que han fet que l’aeri de moment estigués tancat. 

 

Així que ens han habilitat una sala per deixar-hi tot el material. Un altre grup ha anat a llogar el material necessari per poder esquiar. Llavors els que ja tenien més experiència en el món de la neu se n’han anat a esquiar i a caminar amb raquetes. El vent ha fet que les pistes més verticals estiguessin de moment tancades. Ha estat molt bonic veure com els més petits eren ensenyats pels monitors a peu de pista. Els primers passos damunt del blanc no són sempre fàcils. Passats els primers moments d’un cert temor la canalleta ha anat deixant-se anar. La resta de gent hem donat una volteta ben complerta per les instal·lacions de Núria.

 

Ben carregats amb l’equipatge personal i alguns amb tot el material necessari per esquiar, hem fet el primer viatge de pujada a l’alberg, una vegada que ens han comunicat que l’aeri tornava a funcionar. 

 

En pic hem estat dalt ha calgut fer una recollida de les claus de les habitacions. Així, a mesura que la gent accedia a l’alberg li era entregada la clau de la seva estança. Totes les habitacions tenien una aparença semblant. Lliteres de dues alçades a banda i banda de la paret i entremig una finestra que dóna a l’exterior. Taquilles per deixar-hi coses i un wc personal. Ens hem distribuït en habitacions de fins 6, 5, i 4, a 3 i 2 persones.

 

Amb tot se’ns ha fet l’hora de dinar. Control d’accés i cap a dins del menjador. Com que érem un grup nombrós el de Colldejou ens han reservat un conjunt de taules que serien les mateixes totes les menjades. En aquest primer menú hem pogut escollir entre canalons o pèsols saltejats i de segon entre xurrasco o truita de patates. Tant en el dinar i com en el sopar hem pogut agafar d’entrant amanida, tomàquet i pastanaga. De postres es podia escollir entre iogurts i fruita variada. 

 

Hem pogut superar el cansament de la pujada i el matí, descansant una estoneta. Els esquiadors han reprès les baixades i els eslàlons damunt la neu. Feia una mica de basarda veure’ls baixar per aquells pendent a tocar de l’alberg. Segons els cometaris dels que hi entenen, la neu estava massa gelada i això ha provocat un parell d’ensurts en el grup que gràcies a Déu no han tingut majors conseqüències per relliscades i topades.

 

Uns s’han quedat a l’alberg i uns altres han baixat al Santurari per visitar la capella mare de Déu de Núria, junt amb la veneració a sant Gil, Sant Ermengol, sant Ot i Amadeu. Abans de sortir de l’església hi ha una tradició de fertilitat que qui vol pot seguir fent: posar el cap dins de l’olla de l’entrada la que vulgui ser mare i el futur pare tocar la campana segons els fills que es vulguin tenir Finalment, hem pujat al cambril de la mare de Déu de Núria. Ha estat un bon moment per repassar la història de la construcció i reforma del monestir i l’habilitació de l’entorn de la vall. La història conta que Sant Gil va ser 4 anys en aquestes contrades. Amb ell va portar una creu i es va dedicar a esculpir la figura de la mare de Déu de Núria. Aquí va conviure amb pastors de al contrada a qui feia el menjar amb una olla de coure i quan el menjar ja era a punt feia tocar una campana per avisar els pastors. En marxar, va amagar aquests quatre símbols: Mare de Déu, creu, olla i campana que van ser trobats posteriorment i es va edificar l’esglesiola primigènia. Amb el vent de nou imposant-se hem donat uns volteta per l’esplanada del recinte.

 

De tornada a l’alberg després del darrer viatge de l’aeri, hem deixat passar les hores jugant al futbolí, al billar, a cartes, llegint o simplement estant en companyia i fer uns beures plegats a la sala on hi ha el bar, a tocar del Mirador. 

 

 

Una miqueta abans de dos quarts de nou la gent, després de canviar-se de roba i sobretot alleugerir la incomoditat del pes de les botes, s’ha posat a fer cua per entrar a sopar al menjador. De menú hem pogut escollir entre escudella o espinacs saltejats de primer i potes de pollastre o cua de rap de segons. 

 

Havent sopar la xerinola ha continuat una estoneta més La diferència vers la tarda és que la gent lentament se n’ha anat a reposar. A les 23h el bar ha tancat les portes i a la sala no hi quedat ni una ànima.

 

Abans d’anar a dormir ha estat una passada fer unes fotos nocturnes del voltant de l’alberg amb les muntanyes del voltant.

 

 

DIUMENGE 5-02-23

Els primers rajos de llum han il•luminat els cims de les muntanyes de damunt del santuari; començava un nou dia. 

 

A dos quarts de nou ens hem anat afegint a la cua d’accés al menjador. Sí, perquè no dir-ho; hi havia gana! Per esmorzar hi havia pa, que es podia sucar amb tomàquet i posar-hi xoriç i formatge. Assortiment de melmelades amb pa torrat, croissants, magdalenes sucs, cafès i infusions variades.

 

Havent esmorzat hem acabat de fer els equipatges. L’alberg ens ha habilitat una sala per deixar-los mentre acabàvem de passar el dia en aquesta muntanya màgica. Acte seguit ens hem fet una foto de grup a l’esplanada del mirador. En tindrem un gran record!

 

Els esquiadors han pogut gaudir d’una jornada esplèndida i sense vent, així que han pogut gaudir de les pistes més exigents més estona. 

La resta ens hem dedicat a veure l’altra vessant de Núria. Per un costat voltar per les capelles, fonts i ponts que voregen el llac; que per cert estava gelat. Ens han informat que el llac té actualment uns 50 cm de gruix de gel. De fet hem parlat amb uns bussejadors professionals que es dediquen a explorar les entranyes del llac per dins el gel, tot copsant els tamisos de la llum que hi va penetrant i les formacions que en el seu interior s’hi fan.

El solet amb la seva alegria ha anat deixant notar amb més força la seva potència, així que ha vingut molt de gust copsar-ne tota la seva escalfor i energia.

Hem testimoniat com un helicòpter aterrava davant del recinte per evacuar una persona accidentada amb una precisió increïble esquivant aquestes majestuoses muntanyes.

 

De dins el recinte hi ha dues exposicions interessants. Una que et parla de la flora i la fauna i de la formació natural de la vall. Aquesta s’acompanya d’un vídeo complert que pots veure tranquil•lament assegut.  Una segona exposició t’acosta al món de la pastura i la transhumància, una activitat que per desgràcia s’està perdent.

Així hem arribat al punt del dinar, el darrer dinar a l’alberg. De menú hem tingut paella d’arròs o bròquil bullit per escollir de primers i llonganissa amb mongetes o calamars a la romana. 

 

Hem tingut una estoneta breu per descansar i enfilar el camí de tornada. Hem agafat l’equipatge i hem baixat amb l’aeri per darrera vegada. Mentre baixàvem encara hem pogut veure com els darrers esquiadors baixaven pista avall. Finalment, se’ns ha obert als nostres ulls l’esplanada de Núria, un indret que realment desprèn una energia enorme.

 

A les 15:40h el cremallera ha sortit i ens hem acomiadat finalment de Núria, endinsant-nos túnel avall direcció a Queralbs. Passat un quart de cinc hem arribat a l’estació del cremallera a Ribes de Freser. Allà hem traspassat els equipatges al bus i hem baixat xino xano fins a casa, inicialment amb uns primers quilòmetres amb retencions fins a Ripoll, després amb absoluta tranquil·litat fins al poble. 

A les vuit tocades hem arribat a Colldejou. Hem descarregat i en una mena de processó pels carrers de la nostra vila hem enfilat el camí de les nostres llars acomiadant-nos. 

 

A la retina ens queden dos dies amb la companyia de la gran família colldejouenca.

Agrair al Centre Cultural per ser al darrere de l’acte i sobretot la feina feta a l’Albert. Es diu ràpid però és que ha estat prop de mig any de gestions i trucades.

Gràcies a totes i a tots per ser-hi. Visca Colldejou!