NADAL 2020

Ha estat un Nadal atípic a causa del Covid però en la mesura del possible hem fet tot el que hem pogut per compartir estones amb els nostres familiars i participar de diferents actes al nostre poble. Han estat uns dies freds, com feia anys que no es veia i n’hem gaudit com hem pogut. Els dies assenyalats amb sopars de petit comitè sense barrejar massa bombolles i evitant al màxim el contacte. I al carrer o al casal participant dels actes i els espectacles que ens han proposat des de l’Ajuntament i el Centre Cultural. I la veritat és que ha anat molt bé compartir aquestes estones més que res per trencar el tedi de les vesprades a casa.

Amb aquest escrit i aquestes fotos volem deixar una mica de constància de com hem viscut el Nadal a Colldejou.

Una setmana abans del Nadal es van anar col·locant els llums a les places i els carrers. El punt central com sempre va ser la plaça. Al campanar hi va lluir l’estrella d’Orient ben visible des de la carretera. Sota el motiu nadalenc a la façana de l’església amb les campanes i al mig de la plaça, a tocar de la font, l’arbre i el tionàs. Les veïnes i els veïns de la vila enguany ens han ofert un nou espectacle de llum des de les seves balconades i finestrals. Feia especialment goig l’engalanada de les cases perpendiculars a l’església.

Aquest dies a l’interior de l’església, a la part dreta mirant des de baix de l’altar es va muntar el bonic pessebre amb les tres escenes habituals: el naixement, els reis i els pastors. Al costat un nen Jesús gran presidia el conjunt i al fons un bonic arbre de Nadal ben il·luminat per a l’ocasió. Als peus de l’altar quatre ciris que el Mossèn va anar encenent al llarg de les quatre setmanes que dura l’Advent i que culminen amb la celebració de la Missa de Nadal.

El primer acte amb motius nadalencs el vam viure el dia 19 amb la Xocolatada per la Marató. Primer de tot es va fer la missa, a la sortida mentre sonava el disc de la Marató per la Covid del 2020 es va procedir el repartiment de la coca i la xocolatada gustosa i calentona. Ja amb les mans netes escriguérem els nostres desitjos en llaços vermells que vam acabar penjant a l’arbre de la plaça. Com ja vam fer constar en un article la recaptació fou de 416 euros.

I així va arribar la nit de Nadal. A la tarda l’església es va omplir de fidels per assistir a la missa del gall. Els quatre ciris doncs quedaven encesos; era Nadal. Acabada la missa la gent es va quedar una estoneta a la plaça mentre es desitjava el bon Nadal i es donaven els millors auguris de cara al proper any. De lluny veies com els cotxes anaven arribant i omplien les places d’aparcament de la plaça. És d’aquells dies que costa aparcar al poble! Qui més qui menys va pujar a veure la família i a celebrar aquesta nit, sense aglomeracions ni grans grups, això si! Sol ser una nit de menjar pica pica i on els torrons, el cava i les neules acaben sent els protagonistes de les sobretaules. Passat el sopar si donaves un tomet en el silenci de la nit senties com des de l’interior de les cases se sentien les cantarelles de la canalla fent cagar el tió i fins i tot cantant alguna nadala.

La festa a casa nostra s’allarga dos dies més. El dia de Nadal i el de sant Esteve. Segons mana la tradició, el dia de Nadal és el dia de menjar Sopa de galets i pollastre amb tot el reguitzell de dolç i beure variat de la sobretaula. Algunes famílies encara aprofiten per fer cagar el tió a veure si encara la pobra bèstia caga alguna cosa més. Com han canviat els tions amb els anys. Els més vellets del poble expliquen que els avis o els pares feien baixar un tronc la muntanya que mig posaven a la llar de foc mentre la canalleta els feia cagar amb les mans picant o a cops de bastó. I què els cagava? Doncs llaminadures i poca cosa més! Detallets que en els temps de misèria que es devien viure eren súper agraïts. Avui en dia els tions solen anar tapats amb mantes ben amples perquè els regals que es demanden són cada dia més cars i massa voluminosos. Ai si al tió se li acudeix cagar calçotets o mitjons... Ens hem deixat ennuvolar massa per aquesta societat de consum. Enguany, tot i la pandèmia, feia fredat veure imatges de Madrid o Barcelona amb la gent fent cua per adquirir barbaritats de regals nadalencs. En ho hauríem de fer mirar. Més estimar i menys regals és el que cal!

I bé, la tradició mana i per tant per sant Esteve, sinó t’ha agafat un atac ja, a menjar canalons fets amb les restes del pollastre del dia anterior. I l’endemà a córrer pels camins de la Mola! No vam poder allargar massa la sobretaula perquè a les 19h tinguérem espectacle al Casal. El “Trencanous”, una combinació distreta i agradable de ballaruques i cants (amb veu en directe) que es va allargar al voltant d’una hora. Els artistes ens van fer aixecar de la cadira per moure una mica l’esquelet i tenyir d’una mica d’alegria la vesprada.

Així arribàrem al diumenge 27 de desembre. A les 17h ens vàrem trobar a la plaça per gaudir de la posada en escena que ens feren els companys de la companyia “Un set i un vuit”. Aquí els protagonistes foren els més petits del poble que es va posar a primera fila mentre explicaven el conte del tió amb gran atenció. Quan el conté va finalitzar, en grupets petits de 3 o 4 persones, la canalleta va fer cagar el tió de la plaça amb moltes ganes mentre es cantava la cançó del Tió de Nadal. Per a totes i tots una bona cagada: una bossa amb xuxes que en la majoria dels casos va ser devorada amb fruïció!

Per sort, tot i que massa lentament, aquesta desgràcia d’any ha anat arribant al seu final. La veritat és que en teníem ganes. Ja se sap; els anys de traspàs solen ser desgraciats però mai ningú s’hauria imaginat que la desgràcia hauria estat tan gran. Amb tot el dia 31 va ser una realitat. No es van poder celebrar àpats amb grups nombrosos per les recomanacions sanitàries. Després de sopar, després de contemplar la barbaritat de vestits que van exhibir les presentadores de la nit de cap d’any a TV3, vam fer cap a la plaça. Quedaven pocs minuts per les dotze i queien gotes. Cadascú es va portar el got de casa i es va repartir el cava i el raïm i puntualment, després dels tocs dels quarts i els campanades, vam acomiadar aquest nefast 20 per donar la benvinguda al 21. Una sorprenent traca encesa a la barana va acabar sent el colofó a la mini celebració. Una horeta amb una mica de companyia i música acompanyats d’una pluja capritxosa van posar el punt i final a la trobada. A la una cada ovella va tornar al seu corral.

El dia 2, el Quartet Mèlt ens va oferir les seves cançons nadalenques al Casal. Aquestes quatre veus celestials ens van fer estar a la glòria una bona estoneta. Per ells també era un dia especial ja que s’acomiadava del grup la cantant Magalí. De fet per tots va ser molt emotiu, tot un privilegi poder gaudir a casa nostra de les seves angelicals veus. Acabat el concert, després de dos visos, qui ho va voler va poder adquirir els seus discos. Amb raó varen guanyar el Concurs “Oh happy day”. Senzillament impressionant!

El dia 3 de nou actuació musical. Aquesta vesprada els Senyor Carnicer ens va venir a presentar l’actuació de “Joan Pinós i els Rodopòtams”. En principi era un acte pensat per a nens però com que no n’hi havia gaires (les maquinetes seran el gran mal del segle XXI) doncs es van adaptar al públic assistent. Total que vam xalar amb la seva música que barrejava jazz, blues i temes dels anys 20. Un directe molt bo per començar amb bon peu aquest 2021.

El darrer dels actes va ser la celebració de l’arribada de ses Majestats els Reis de l’Orient el dia 6 al vespre. Primer però vam assistir amb una certa tristesa al comiat de Mossèn Milio. Després de 5 anys s’ha acabat la seva estada al poble. Aquesta doncs va ser la darrera celebració eucarística com a titular de la Parròquia. Abans d’acabar, la Pili Cuadrado va llegir un emotiu escrit dedicat a la seva persona. Després en nom de totes les feligreses i feligresos del poble se li va entregar un regal personalitzat: una tauleta perquè pugui preparar millor les misses amb les lectures i els evangelis.

Acabat l’acte es va procedir al toc de campanes que anunciava l’arribada de ses Majestats els Reis de l’Orient a la nostra vila. Enguany hi va haver dues novetats. Primer que els Reis van passar per les cases sota demanda a entregar els regals a les nenes i els nens. La segona va ser que darrere la comitiva reial una carrossa enorme amb els regals per la canalla va donar llum i color a la festivitat. Llavors el Mossèn els va rebre a les portes de l’església al carrer amb el nen Jesús a les mans. Mossèn Milio va dir unes paraules de comiat del poble i va donar la rebuda a ses majestats que van dirigir unes paraules als assistents. Finalitzat el discurs i atenent les recomanacions per la Covid, es va convidar a tothom que anés cap a casa seva per evitar aglomeracions que tot sigui dit, mai hi van ser. I clar a esperar la màgia dels Reis. Passada una estoneta, quan els Reis varen tenir els regals a punt, van procedir al repartiment casa per casa. La sorpresa i alegria dels més petits entendreix el cor. És un goig veure la canalleta amb aquella il·lusió! Foto de rigor amb els reis i la família i a gaudir dels regals en una dia 6 atapeït d’emocions.

Agrair la col·laboració de totes aquelles persones que han permès que aquest Nadal hagi estat un Nadal especial ple d’actes i d’il·lusió més enllà d’aquesta pandèmia desgraciada.

Gràcies a l’Ajuntament i al Centre Cultural.