Aquell catorze de març ja queda molt lluny avui, ara que
escric aquestes paraules un 2 d’agost de 2020. Ens ha tocat viure una part d’història
que a ben segur marcarà les nostres vides d’alguna manera o altra. Ens van
confinar arran de l’esclat de la Covid-19. El poble quedava immers en un
silenci i en una situació que mai s’havia vist. Durant tot aquest temps, hem
actuat com una gran família, ajudant-nos en els moments de majors dificultats. Han
estat uns mesos en el que hem intentat pal·liar el fet de no poder fer res, més
enllà de ser a casa, celebrant-ho seguint les restriccions existents. Així,
malgrat tot, a Colldejou vam poder organitzar les diades de sant Jordi, sant
Isidre i sant Joan. De la mateixa manera, durant sis diumenges consecutius, fins
l’aixecament de les restriccions més estrictes, vam posar música pels altaveus
del poble per compartir una vermutada col·lectiva cadascú des de l’espai triat
a casa seva. De la mateixa manera, el blog de Lo Collet, ha patit una aturada
momentània atès que la situació no era la més idònia, tot i que la revista ha
sortit puntual els dies establerts en paper. Aquest espai doncs volem que sigui
un record d’aquells dies viscuts!
El primer pas el vam viure amb el sant Jordi. Va ser una diada
diferent! En la animar als conciutadans a engalanar els portals i els balcons
de Colldejou amb motius de sant Jordi. Vam gravar la llegenda de sant Jordi amb
la veu dels més petits que fou passada pels altaveus del poble. De la mateixa
manera, els més grandets van llegir uns poemes escollits a consciència resseguint
els sentiments de la Covid-19 amb un recull musical adient. Al poble hi va haver
roses per qui en va voler. Ja al cap des setmana el vermut fou dedicat a sant
Jordi, amb una llista de reproducció amb música catalana de tots els temps.
Per sant Isidre vam viure una jornada molt especial. Primer
hi va haver la missa, la primera que es feia al poble des de l’estat d’alarma, respectant
les distàncies de seguretat i amb mascareta. No hi haver processó però en
acabar la celebració eucarística a la plaça es va repartir coca i xocolata per a
tothom, mentre per la megafonia se sentien uns temes escollits expressament per
acontentar els més grans; i és que aquest dia també se celebrava la festa de la
gent gran.
La tercera gran fita la vam viure per sant Joan. Encara de dia
es va procedir a l’encesa de la foguera a l’era. Tot i que Llaberia i la Mola
estaven ben tapades per la boira, fou un moment molt especial. Després, davant
la impossibilitat de fer un sopar col·lectiu, es va suggerir que les veïnes i
els veïns fessin sopars als seus terrats, balconades o al carrer; i així fou.
Taules distribuïdes en diferents racons de la vila amb un número no superior als
vint comensals. Ja a la mitja nit, ens vam retrobar a la plaça on es va repartir
coca de sant Joan i cava, amb música de revetlla fins ben entrada la matinada.
Anem pels vermuts. Fins a sis edicions vam fer. La idea era
que cadascú des de casa seva a partir de la una del migdia, gaudís del seu aperitiu
tot escoltant una llista de música que prèviament vam fer arran de les
peticions de la gent. Entre mig sortejos i dedicatòries especials, tot per fer
passar una mica més bé aquells moments d’incertesa. Un nexe entre tots ells, el
tancament amb la cançó “Bella Ciao” de totes les edicions. Imatges en directe i
a enviar fotos del màxim nombre de vermuts possibles. En aquest sentit, tots
ens vam poder veure les cares una miqueta; uns des del poble i altres des d’altres
contrades de la nostra terra.
El dos primers vermuts musical els vam celebrar en plena
setmana santa, justament coincidint amb el dia de Rams el 5 i el 12 d’abril amb
la Pasqua. Primer de tot vam sentir unes paraules de Mossèn Milio, que ens va
fer sengles benediccions. Després, cadascú des de casa seva al seu ritme va
anar assaborint els seus aperitius. Anotar que gràcies a la botiga a Colldejou
vam tenir mones també, així que tot i la situació, les vam poder degustar des
de casa. El 19 d’abril férem el 3er Vermut Confinat. A les 13h vam donar per
començada la sessió, dedicada en la seva integritat a les nostres heroïnes i
herois que han estat treballant a nivell sanitari ja siguin infermeres,
infermers, metgesses, metges, científics... Entre els 27 participants vam sortejar una
paella per a dos al Casal. La guanyadora fou la Laia Llorens.
El 26 d’abril hi hagué el 4art vermut confinat, en el context
encara de la setmana de sant Jordi, amb música exclusivament catalana. Vam comptar
amb la col·laboració de la Cristal i el Marc per gravar imatges inoblidables amb
dron de la gent a casa seva. Entre les 34 famílies que van enviar fotos amb
motius de sant Jordi fent el vermut se sortejà una capsa regal “Fent país” que va
tocar a la Teressita i el Jordi.
Ja al mes de maig, el dia 3, organitzàrem el 5è Vermut
Confinat. Els protagonistes foren les veïnes i veïns confinats fora del poble,
ja que ens gravaren uns bonics àudios que es passaren entre cançó i cançó. Aquests
dia relacionats els temes estaren relacionats amb el dia del treball del passat
1 de maig. Finalment, el dia 17 hi hagué el darrer dels vermuts ja dins del
desconfinament, per això molta gent ja es va animar a fer-lo al carrer i a la
plaça. El bons temps hi acompanyà.
Per acabar agrair a l’Ajuntament i al Centre Cultural la unió
d’esforços i la col·laboració i a totes les persones que d’alguna manera o
altra heu aportat esforç, idees i ajuda perquè això fos possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada