Ens han donat per morts i enterrats des del primer dia, però nosaltres pas a pas, dia a dia i any rere any hem respost a les diferents convocatòries que ens han fet des d’Òmnium i l’ANC i aquesta darrera Diada no n’ha estat l’excepció.
Des del petit poblet de Colldejou vam ser capaços d’enviar a la manifestació de Barcelona un bus sencer. Després del que va passar l’1 d’Octubre, la violència, la declaració incendiària del borbó, el 155, l’empresonament i exili injust dels nostres representants era el mínim que podíem fer. Donar la cara de nou i desbordar la Diagonal amb una marea de samarretes color corall. Més de 1500 autocars i gent vinguda de totes les contrades, ja no només de casa nostra sinó d’arreu del món. Si el color corall va ser el que es va dur a la samarreta amb els més de 400.000 inscrits, el color groc va acabar per ser un dels més extensos i col•locats resseguint els pocs més de 6 quilòmetres del carrer barceloní. S’ha de dir que a diferència d’altres any com el del Paral•lel o els voltants del passeig de Gràcia, aquest comptava amb pocs punts per comprar beguda i sobretot poder anar al wc. Els que hi havia portàtils es quedaren curts. I és que segons la Guàrdia Urbana els participants fórem al voltant d’un milió. Res a veure amb la broma estúpida de ‘societat civil catalana’ que parlava de 200.000 participants.
Pels que ho vam viure des de dins el gran moment va arribar a les 17:14h. Es va fer el silenci i es van abaixar les banderes i símbols a tota la Diagonal. Fou colpidor. Llavors un coet va donar el tret de sortida a la gran onada aixecant les mans al cel de Barcelona junt amb els símbols i les estelades i cridant fort com mai. Des de dins la sensació en veure que s’acostava l’onada feia posar la pell de gallina. I ja ni t’explico l’eufòria i la cremada d’adrenalina que vam sentir en passar l’onada per damunt nostre. A partir de llavors ja va ser un tema de posar la ràdio i escoltar els discursos dels convidats mentre sèiem una estona al voral. A quarts de set, vam enfilar Pedralbes amunt per anar a buscar el bus de tornada al poble, que ens va rebre sota un espectacle de llamps i pluja. Un bon final per un dia intens i de molta calor! La sensació és que acabàvem de viure una nova jornada històrica!
A DIADA EN FOTOS .............................................
Fotos cedides per: Madalena, Joan Espantall, Àngel, Rosa, Enric i Iblama
Ara i sempre: VISCA CATALUNYA LLIURE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada