Després de tota la tarda de dimarts nevant, a la nit i sobretot el matí del dimecres, Colldejou es va aixecar blanc, ben blanc. Al poble i voltants gruixos de 13 a 15 cm de neu. A mesura que tiraves Coll del Guix amunt i a les obagues els gruixos augmentaven. No va ser fins al vespre i sobretot la nit del dimarts que la neu va agafar-se a les teulades de les cases i als carrers de la vila. Lentament els arbres van anar acollint a les seves branques tous de neu verge amb uns flocs que si els podies observar d’a prop tenien les formes molt ben definides. L’endemà precisament, una de les pegues amb les que es topà fou el munt de rames trencades i caigudes. Precisament per fer la carretera practicable calgué treure’n algunes.
Es feia la nit a Colldejou i tothom estava alerta. Focs encesos, parabrises dels cotxes amunt i a esperar; tot i que els més neguitosos no vam poder esperar. Amb la mitjanit l’aspecte començava a ser bonic. És espectacular sortir al carrer entre la foscor i la boira i deambular pels carrers entre els xerrics lleus dels flocs que cauen. L’emoció era màxima i el gruix anava en augment. Va costar dormir; si es que vam dormir! I mentrestant la nevada no va aturar-se. Definitivament, el poble va quedar emblanquinat. A més ho va fer sense que hi hagués una gran fredorada. Les temperatures no van tirar massa cap a sota zero.
A trenc d’alba els més agosarats i curiosos -és a dir totes i tots- ens vam llevar excitats amb ganes de fer les primeres fotos i de sortir al carrer a xafar neu. I és que la nevada no va aturar-se fins a tocar el migdia. A partir de llavors la temperatura va pujar lleugerament i la neu es convertí en aigua. Quin goig veure la plaça plena de canalla i gent de diverses edats com a nens llençant-se neu i jugant alegrement. I calia fer el ninot commemoratiu de la diada. Tres boles ben massisses en configuraren el cos, el tors i el cap amb tres mides. Per ulls dos talls de carabassó, per nas una pastanaga i per boca un cordill de sabata. Barretina al cap, braços en forma de branca i com no podia ser d’una altra manera, en un dels braços el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics (que pot nevar i ploure però no oblidem). L’alegria i la complicitat de la gent en aquells moments és molt bonica! Llavors la brigada del poble va passar a arraconar la neu a les vores i fer pas tot llençant-hi sal. Al mateix temps els primers cotxes arribaven al poble amb cadenes. Anava acabant aquella sensació de sentir-te aïllat del món en la il•lusió! El tram cap a la Torre romangué tancat una bona estona, en canvi cap a Mont-roig es podia passar bé. La neu va agafar-se fins a muntanya blanca i la Roca.
En definitiva; una jornada per recordar!
 |
| El CDR de Colldejou va realitzar una acció per reclamar l'alliberament dels presos polítics dibuixant un llaç en la neu. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada