Un vespre ventós de Febrer, sa majestat el Rei Carnestoltes va prendre possessió del seu efímer regnat al poble. Dalt del carro aparegué amb el barret negre -altrament dit tricorni- a la plaça, essent acompanyat pel grup ‘els tortells seran sempre nostres’ vestits de raïm. A la plaça la gent estava a l’expectativa per començar amb disfresses i comparses per a tots els gustos: bombers, hawaians, maduixes, guerrers, tricornis, raïms, dracs, princeses... Els amics de la Xaranga Tokintash de Castelló es van presentar davant dels assistents oferint-nos els seus primers temes per anar obrint boca, mentre el confeti i els diferents grups anaven arribant a la plaça. Quan es disposaven a llegir el pregó, de sobte uns estrambòtics cossos policials aparegueren amb un soroll de sirenes i música de Torrente d’‘Apatrullando la ciudad’ als altaveus. Es van posar a repartir amb les porres i acabaren de posar ordre; la paròdia de les càrregues de l’1-O quedà ben escenificada. En nom de sa majestat, els ‘patges reials’ llegiren el discurset que s’adjunta, quedant-se a gust.
‘Españoles todos.
Para que nadie pueda arrebatarnos los frutos de esta continuidad eficaz, una base fué, es y será siempre imprescindible: la unidad; unidad nacional, unidad religiosa, unidad social y unidad política; la unidad sentida, defendida y practicada; no simplemente proclamada como supuesto táctico desde el que operar impunemente al margen o contra aquellos postulados sobre los que justamente descansa esa unidad y que para todos fueron ya definitivamente establecidos en la Ley fundamental de los principios del Movimiento Nacional’.
Ieeeeee! Ieeeee! Ieeeee!
El 155 el tenim tant fresc
que ja ens sembla normal
llegir un discurs del movimiento nacional,
com aquell que per Nadal compra vesc.
No ens han deixat parlar,
No ens deixat discutir.
Menys ens podien deixar votar
Per dir a la independència que si.
Però els collons vam posar damunt la taula,
Pels col•legis defensar,
i el 21d ho vam reblar
per no veure una presidenta ‘gata maula’.
Amb porres, cops i gasos ens obsequiaren,
sort que el món sencer en va ser testimoni,
tampoc les mentides i les patranyes no ens tombaren,
i molt menys un article irrisori.
Amb la República proclamada,
Pels nostres: exili i presó
‘el chollo para España se acabó’
I Europa ens deixa a l’estacada.
Com que a Tabàrnia pallassos presidents nomenen;
Jo el Carnestoltes,
rei dels pocasoltes,
a part de cagar-me en el borbó,
de Colldejou president m’anomeno.
I encara que sigui per unes hores,
Esbojarrem-nos
No ens censurem
Critiquem tot allò que puguem,
Perquè només així millorarem
Diem-li a la cunyada que és una bruixa
I a la sogra que li put a cul la boca.
Per les hores que em queden
-abans no em cremin-
Deixeu-me fotre unes patades a la carn d’olla del poble
On són les facilitats per tenir casa?
On són les terres per fer horts?
On és la gent col•laborant?
On han quedat aquelles festes massives festes majors?
Amb tot s’ha arrassat,
Fins i tot el bar ha xapat.
Les güeles s’han queixat
Que ara el colmado tingui escales
Tots amb guifi, això si
Ben calentets a l’hivern
Que us ho portin tot a casa,
A l’estiu a la piscina
i a viure del cuento;
A la plaça a que corri la canalla
Mentre em miro el cul d’alguna brivalla.
Exigim doncs:
Que es vegi la tele,
Internet gratuït,
Que es vengui carn a la botiga,
Que s’expropiïn les cases buides,
Que es regalin terres als joves,
Que els veïns d’una puta vegada reciclin
I a canvi se’ls hi doni formatge de cabra.
Que s’aniquilin els gats,
Menys jocs per la canalla
I carrers més ben arreglats,
Camí dels horts totalment asfaltats
I més alegria a la junta de l’AVA
I que es facin actes d’ulls i cara,
Que apugin les quotes dels vells
I hi hagi barra lliure per ‘la canalla’,
Que es facin les festes al mig del poble,
Que es cobreixi el frontó,
Que els qui manin irradiïn il•lusió
I que en general hi hagi més bona cara
I col•laboració.
Després d’un any escoltant-vos
Ja tinc prou material per fotre-us-ho en cara,
Ja sabeu dels mals que emmalaltiu
I si no ho canvieu és perquè no us dóna la gana.
A la foguera,
Ja em podeu cremar,
M’he guanyat una bona parrillada.
Foc doncs i a gaudir d’aquesta jornada
Visca el Carnaval i visca Colldejou!
Amb el ventre descarregat arribà el moment de la rua. La gent enfilà plaça amunt cap al Sitjà al so de la Xaranga. Mentrestant, des del carro imperial es repartí vi de Porrera per a tothom en porró. Carrers i carrerons i anar serpentejant, cantant, ballant i tirant confeti (gentilesa de l’ajuntament). Lamentablement, les forces de seguretat, sense que ningú ho entengués, va utilitzar violentament les porres de goma per dispersar els assistents. Per molt que intentaren travessar el cotxe patrulla al mig del carrer al final la força de la gent els va fer recular fins i tot marxa enrere amb les mans aixecades i llençant-los confeti. Entremig els amics del ball de gitanes ens oferiren les seves danses.
Al cap d’una estona tombant, tornarem a la plaça on, després de clavar el ninot a bell mig de la plaça, li fotérem foc de baix a dalt i de dalt a baix. Tant de bo fos un símbol d’una etapa fosca cremada i gastada políticament parlant per Catalunya. Darrers tocs dels Tokintash, comiat i enmig de la ventolera cap al Bar a sopar.
El casal es va vestir de gala per oferir-nos el sopar. La sala del ball va comptar amb un centenar de persones. De primer entrants amb ensaladilla russa, gambes amb salsa rosa, olives i patates. Després pa amb tomàquet amb embotit variat acompanyats de calamars, croquetes i bunyols de bacallà. De postres galetes i cafès i begudes al mig. Amb el sopar paint-se, arribà l’hora d’entregar els premis a les disfresses. Remarcar que els jurat el van formar persones assistents al sopar que no anaven disfressades i que lliurement van votar el que van sentir en aquell moment. Els guanyadors van ser el següents. Femení, la Tere de cal Cantó, Masculí el Fabio i de grup els cossos i forces policials. Aquests premis vam comptar amb la gentilesa dels formatges millors del món: formatge de cabra de cal Marcel. Als guanyadors formatge de casa i vi de la terra i per la canalla bossetes de xuxeries.
A partir d’aquí, després de la sobretaula, la música i la ballaruca van agafar el protagonisme. Gràcies a Dj Dani vam gaudir d’una bona estona en companyia, birres i combinats, actuacions variades, coreografies i karaoke. Quan la nit va ens va deixar confusos la festa va arribar al final!
Una gran vesprada i nit i perquè no, i matinal i tarda amb els preparatius. Agrair l’organització de la festa al Centre Cultural, a l’Ajuntament el confeti, als Tokintash la música, al Cristian i la gent del bar la seva paciència, el sopar i la barra de després i al Dani de Moncada la maestria del dj. I a totes i a tots que d’alguna manera o altra us hi heu implicat. Gràcies!
