DOS MESOS LLARGUÍSSIMS. MANIFEST AL CAP DE DOS MESOS DE L'EMPRESONAMENT DELS JORDIS.
N'hi ha que els agradaria que avui no fóssim aquí recordant que els Jordis són a la presó, ja fa dos mesos; recordant també que l'Oriol i el Joaquim són a la presó. N'hi ha que detesten les nostres manifestacions. N'hi ha que voldrien no veure'ns, no sentir-nos cridar ni xiular ni cantar, no deixar-nos sortir als carrers. N'hi ha que voldrien que no portéssim llaços grocs, n'hi ha que prohibirien el color groc. N'hi ha que voldrien que tothom pensés igual, que tothom sentís igual. N'hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. I avui fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n'oblidin.
Als qui tenen responsabilitat en la presó dels Jordis, amb els seus testimonis falsos, amb la construcció d'una tergiversació gravíssima dels fets del 20 de setembre, als qui diuen que hi va haver una explosió de violència, als qui els donen la raó, als qui es posen al seu servei activament, als qui callen hipòcritament, als qui diuen que és molt injust però que ja es veia a venir, els recordarem que la justícia belga ha actuat amb independència, sense cedir a cap pressió espúria. Els recordarem que l'Estat espanyol és un estat de dret boterut, sense separació de poders ni lliure exercici dels drets i les llibertats fonamentals, ni protecció de la ciutadania davant de l'abús del poder. N'hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. Ja fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n'oblidin.
Als qui el 4 de desembre van deixar quatre homes de pau tancats lluny de les seves famílies i els seus amics, als qui diuen que són perillosos i violents, als qui es neguen a dialogar i imposen la seva força, als qui interpreten les lleis al seu gust i la constitució com una excusa per imposar el seu dictat, als qui ho veuen i callen, no els podem desitjar un bon Nadal. Els desitgem que recordin les seves decisions aquests dies al costat de les seves famílies i que s'omplin la boca d'excuses i fel. N'hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. I avui fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n'oblidin.
Als qui sou avui aquí, en solidaritat amb els Jordis, amb els presos polítics i amb els perseguits i amenaçats, amb el Govern a l'exili, gràcies per ser-hi, per l'escalf que doneu a una causa justa, per l'escalf que arriba a les presons de Madrid i nord enllà, al Govern que va sortir d'unes eleccions legítimes i que ara és a Bèlgica. Us donem les gràcies de part de l'Asssemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural i gràcies de part dels mateixos Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que saben que tenen molta gent de bona voluntat al darrere.
Mantinguem la constància, mantinguem l'ànim, continuem mobilitzats. Tenim la raó contra bords i lladres. Hi tenim el dret. Democràcia sempre ha volgut dir govern del poble. Empresonar polítics i dissoldre parlaments sempre ha estat propi de les tiranies, ara fa dos mil anys i ara fa dos mesos. No afluixem, votem aquest dijous perquè guanyar dijous ens dona força i la nostra victòria és l'únic camí per alliberar els Jordis, l'Oriol i el Joaquim, veritables ostatges polítics d'un estat indigne i que fa massa temps que no mereix governar-nos.
Visca Catalunya lliure i Visca la República catalana!
171217 DIA DE LA MARATÓ. Un dia radiant i fred ens ha rebut a Colldejou. Cases engalanades en grocs i llaços per tot arreu han deixat arraconada la prohibició de tenir l’estelada a la plaça de part de la Junta electoral. Per molt que ens vulguin collar el poble és fort i persistent.
La plaça de l’església ens ha acollit per iniciar la caminada solidària (aportació base 1 euro) pels peus de la Serra de Llaberia i la Mola. Després de la foto de rigor, junt a la barana dels llaços per l’alliberament dels presos polítics, hem partit rumb al Bullidor, resseguint el vell corriol que voreja la carretera. A l’asfalt més mostres de solidaritat amb els Jordis, el Jonqueras i el Forn en forma de llaços grocs i lletres ben palmàries que resaven ‘llibertat presos polítics’. Amb l’ermita de la Roca a l’esquerra perdent-se en l’horitzó del mar, hem enfilat cap al barranc de les Soques; un lloc preciós. Caminoi suau amb un pendent final que et transporta de cop a la bassa del Bullidor. Des d’allà uns bells i vells bancals que testimonien la feina d’altres temps. Hem seguit per la pista fins a trobar recer i sol per esmorzar. Una mica de pujada més i camí planet fins al coll del Guix resseguint els morrals amb la que la natura ens ha obsequiat amb la Serra de Llaberia. Al coll del Guix hem muntat un pessebre en una caseta niu extraviada en honor al naixement de Jesús el proper dia 25 celebrarem. Tot i el vent fins i tot s’han cantat nadales. Ha estat molt divertit! I res, ens ha quedar la baixada fins al poble. En total un recorregut de 7 km que hem acabat rematant amb un vermut al bar que just des fa unes hores porta la família l’Hotelet.
A la tarda xocolatada.
El Centre Cultural ha organitzat una xocolatada amb coca al Casal (aportació base 3 euros). A les velles escoles l’hem preparat anant remenant amb paciència; ha quedat boníssima. Ja al Casal l’hem repartida entre el assistents amb sengles talls de coca ensucrada de la Serra. Mentrestant, els assistents hem pogut fer una repassada als millors moments de les Maratons dels darrers anys amb un video, sota la banda sonora del disc de la Marató de 2017 en favor de la investigació de les malalties infeccioses. En un raconet de la sala, s’ha habilitat un espai en el que hi podies escriure desitjos en llaços grocs, que passades les eleccions penjarem a l’arbre de la plaça. Quinze en la caminada i una seixantena de persones a la xocolatada i uns dos-cents euros recaptats que s’afegiran als més de tres milions d’euros que abans de tancar el programa duien recaptats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada