Barcelona va acollir dissabte una nova manifestació; i ja en portem massa des d’aquell juliol de 2010 que ens van tombar el nostre Estatut. Aquesta ocasió vam venir a denunciar una nova injustícia: exigir l’alliberament dels membres del govern de la Generalitat incomprensiblement empresonats (Junqueras, Turull, Rull, Bassa, Borràs, Romeva, Mundó i Forn) junt amb els membres de l’ANC i Òmnium (Sànchez i Cuixart). Uns 900 autobusos van arribar a la ciutat comtal. Nosaltres vam sortir de Colldejou a les 14h i després d’un viatge força ràpid, vam aconseguir aparcar a tocar de l’arc de Triomf i fer cap al carrer de Marina. Les xifres de participació donades per la Urbana no concorden amb la saturació i estretor que van viure. Estic segur que érem molts més de 750.000. I és que no estava ple el carrer Marina ple només sinó que els carrers adjacents estaven fins dalt de gent que es va haver de conformar a fer pinya des dels laterals; moltíssima gent no va poder ni entrar a l’artèria principal de la concentració. I és que la manifestació no va avançar ni un metre, com ja era d’esperar. Vam viure algun moment d’un cert neguit amb la gentada volent accedir al recorregut; al final molts van desistir i com dic es van conformar a fer pinya des dels carrers adjacents. Allà a les 17:14, amb el dia caient, va avançar la capçalera; nosaltres no. Entre la gentada gent amb la família, nens, gent gran, jovent, gent de Barcelona i gent arribada de diferents punt de Catalunya. Potser, en termes generals, no estàvem tan animats com altres vegades però vam deixar patent una vegada més el compromís amb la causa. Pancartes divertides, originalitat, creativitat, un xanques segador, una caixa de morts amb la mort de la constitució, manilles, fotos i gravats dels empresonats i sobretot, molts llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics; el millor emblema de la trobada. Mentre va tocar el sol, calor; però en pic va amagar-se darrera l’estació del Nord, fred. Miraves amunt en direcció a muntanya, Sagrada Família al fons i gent; miraves direcció a mar, amb les Torres marítimes i gent. Quasi en fosc va arribar el primer moment màgic de la nit (i que va repetir-se en diverses ocasions); una altra iniciativa popular magistral. La gent va encendre les llanternes dels mòbils per crear una visual de llumenetes com si fossin espelmes, de cuques de llum en la nit. La panoràmica de mar cap a muntanya va ser impressionant. Llavors van començar els parlaments; auriculars a l’orella i gent que s’oferia per pronunciar en veu alta el que sentien per la ràdio. Primer amb la lectura de les cartes dels presos polítics de part de familiars. Després amb els les paraules de l’Alcoberro d’Òmnium i el Mauri de l’ANC. Finalment, Carles Puigdemont va intervenir per vídeo reclamant que Europa no miri cap un altra banda. La gentada va esclatar en crits de ‘Puigdemont és el nostre president’; un dels crits que junt amb el de ‘llibertat presos polítics’ va ser un dels més escoltats. L’Alcoberro i el Mauri van fer una crida a anar a Brussel•les per acabar a l’uníson cantant els Segadors. Després la feinada va ser nostra per poder marxar de la concentració i tornar bus per enfilar el camí de tornada.
Més material per omplir la motxilla de valors que compartim tantes persones. Seguirem en la lluita!
--- Fotos: Montse Manjon, Jordi Sierra, Espantall, Marc Barrera i Iblama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada