Colldejou ha tornat
a fer història. Una vegada més, més d’una cinquantena de persones vinculades al
poble –com mínim- vam participar de la Via Lliure per la República Catalana.
Puntualment, a la una del migdia, ens va recollir a la sortida del poble el bus
que ens duria a Barcelona. A mig camí se’ns va posar a ploure però
afortunadament el dia va acabar sent clar i sense pluja. Voltant les tres ens
van deixar a la vora dels Encants amb la Torre Acbar al fons. Als primers bars
que vam trobar ens hi vam asseure i és que era una bona hora per menjar alguna
cosa, fer un cafè o anar al wc, la tarda seria llarga. Poc després ens vam
posar camí del tram que ens pertocava a la gent del Baix Camp: el 107. Va
costar arribar-hi ja a aquella hora. Vam prendre posicions i pacientment vam
esperar l’hora indicada fent-la petar, cantant, cridant, ballant... i fent
simulacres amb el punter per quant fos el moment. El moment va arribar quasi a
tocar de les sis. El tret de sortida del punter va ser a les 17:14h però fins que
no va arribar a la nostra alçada va tardar una bona estona. La gent estava
excitada. Per fi pels altaveus després d’anar cantant els trams per on passava
el punter, va dir que ens preparéssim. I efectivament, tot i que no el vam
poder veure els Xiquets de Reus van iniciar un castell i la gent va acabar
d’apartar-se de la part central de la Meridiana, per on passa el Tramvia. El
punter anava ràpid cap al Parlament. Allà va ser encaixat en l’escenari que van
muntar. Es van fer els discursos dels presidents de l’Òmniu i l’ANC i es va
procedir al cant dels Segadors. L’acte van voler acabar-lo amb una mega onada
gegants en direcció al Parlament i amb unes rumbes que van ser ballades per
tots els assistents.
El camí de tornada
va ser una mica feixuc ja que vam haver d’anar a retrobar el bus a la plaça de
Colom. Per tant vam fer gana travessant el centre de Barcelona, on la gent
lentament anava tornant cap als punts de trobada i cap a les seves cases. Veies
cansament però una enorme gratitud amb el que havíem aconseguit. Vam passar per
l’Arc de Triomf, el Born i finalment férem cap a Colom, on ens esperava el bus.
D’allà fins a tocar a l’àrea de Cubelles, amb la ràdio ben posada, per sentir
que comentaven d’aquest gran dia. Una paradeta tècnica per renovar-se va anar
la mar de bé abans d’encarar el final del trajecte. Aquest es va acabar a tocar
de les onze. Llavors arribàrem a Colldejou amb els carrers mullats i amb una
pluja que no havia deixat de caure al llarg del dia.
Un plaer haver
gaudit de la diada amb tota la gent de Colldejou. Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada